uent enueja lo Duch de Macedonia de la gloria de Tirant, propoſa dauant tots de dirli ſemblants paraules: Puix no viuiu en ley de caualler, Tirant, e no ſeruau lealtat alguna, deurieu pendre la ſiſma que es manada als moros, los quals quant los fall la raho per a prouar lo ſeu mal ab gran error defenen aquella ab la ſpaſa en la ma. E vos voleu dar batailla a tan gran nombre de cauallers turchs com en la platja oriental ſtan, los quals baſtarien a defendres de tot lo mon juſtat? Vos vos voleu fengir de capita virtuos, e com feu voſtre poder de eſſer tengut en aquella poſſeſſio en fama hi en compte de home valent? car falſes e colorades pratiques noy baſten: empero enterrogau la voſtra conſciencia qui ſab be la veritat, car per ella poreu eſſer certificat del voſtre ſtat miſerable en que ſou poſat. Donchs que amor de vida e temor de mort vos enſegua tant la raho hi lo ſentiment queus tol de tot en tot la conexença del gran defalt que feu en voler donar batailla als turchs axi com diu que voleu fer, la qual per res nous ſera conſentida, e voleu poſar noſtres vides a joch de vn tria las, be moſtrau queus coſten poch de criar. E vos voleu dar batailla voluntaria, la qual a preſent no es de neceſſitat, e ſi la perdem tots ſom morts e deſtroyts, e a vos no coſtara res lo dan de tots noſaltres: per a vos lo mon es gran e nous fallira on pugau viure, poreu regir vna ſquadra de ſacomanos. Triſts de noſaltres qui ſom naturals de la terra,
