tar los. E del Adueniment de Jeſucriſt en ça, dix Tirant, han hi haguts de tan bons? Si, dix lermita: car lo primer fon Joſeph Abarimatia, qui leua de la creu a Jeſucriſt el poſa en lo moniment, e molts altres qui deuallaren del ſeu linatge, qui foren valentiſſims cauallers, los quals foren Lançalot del Lach: Galuany: Boors: e Perſeualt: e ſobre tots Galeas, qui per virtut de caualleria e per ſa virginitat fon merexedor de conquiſtar lo ſanƈt Greal. E ara en noſtre temps, dix Tirant, a qui porem dar la honor en aqueſt regne? Reſpos lermita: Certament ell es digne de gran honor lo bon caualler Muntanyanegre, qui ha fet molt bones caualleries dignes de recitar: e lo Duch Datretera, joue diſpoſt e de ſingular força, que ſtima mes eſſer preſoner en poder de infels, que fugir vergonyoſament, per ço que los cauallers reptar nol pogueſſen: e miçer Johan Stuart, molt valeros en ſon orde: e molts daltres que no cur de recitar. Encara no fon content Tirant, que no tornas a replicar les ſeguents paraules.
Are e ſenyor, per que voſtra ſenyoria no parla axi be de aquell tant famos caualler lo comte Guillem de Varoych, del qual he hoyt recitar
