caſcuna, cap auall per fer los molta honor, e nos parti de alli fins que hagueren trameſes les miſerables animes en infern. Com lo Rey ſabe tal noua, preſtament ana hon era lo Duch, e dix li ſemblants paraules: Mon oncle, en lo mon nom podieu fer major plaer e ſeruir del que fet haueu, per quant aquells homens de leys ſe fan richs a ſi mateix e deſtroexen tota Anglaterra e tot lo poble, perque yo man que ſtiguen açi en la manera que ſtan fins a dema: e apres ſien ne fets quartes e poſen los per los camins. Reſpos lo Duch: Senyor, ſi la mageſtat voſtra me volia creure, feſſeu en voſtre regne que noy hagues ſino dos juriſtes, e aquells dins .x. o .xv. dies hagueſſen determenada qual ſe vulla cauſa ab ſentencia diffinitiua, e dar los bon ſalari a caſcu: e ſi prenien res de negu, que no hagen altra pena ſino aqueſta que hauem executada. E lo proſper Rey mana que axi fos fet: ſabut per tot lo poble lo virtuos aƈte que lo Duch hauia fet, donaren li infinides lahors. E gens per aço la feſta no reſta que nos fes en la forma que era ſtada ordenada.
