lagremes, dolent ſe de la mort de dos tant ſingulars cauallers. Com la bella Agnes veu ſtar caſcu en tan triſt conport, giras deuers la Reyna e los ſtats, e dix: Senyors, veus açi les honors e grans dolors: e giras als parents de Tirant e dix los: Cauallers, los qui amau a Tirant, e tan poch ſforç moſtrau deuers lo voſtre bon amich e parent, que axil dexau paſſar deſta vida per culpa de voſaltres? axi morra, que jau en la terra freda e tot ſe deſſagna: ſi mija hora ſta, no li reſtara ſanch al cors. Senyora, que voleu que façam? dix un caualler: lo Rey ha manat, ſots pena de mort, no ſia negu que lo gos tocar ni leuar los dalli. Ay meſquina, dix la bella Agnes, noſtre Senyor no vol la mort del peccador, e volra la lo Rey? feu li portar un lit en que ſtigua la ſua perſona, e poſem lo alli fins a tant que lo Rey haja tengut ſon conſell, car lo vent li entra per les nafres e fa li molt gran dan. De continent los parents trameteren per un lit e per una tenda: e en aqueſt ſpay que ells anauen, Tirant baſquaua molt per les nafres quis refredauen e la molta ſanch que perdia. E com la bella Agnes veu axi fortment congoxar a Tirant, dix: Per ma conſciencia, yo no dech eſſer inculpada de pare ni de mare, de germans ni de parents, ni del ſenyor Rey, ni de la ſenyora Reyna, puix ho fas ab ſanƈta intencio: e deſpullas les robes que veſtia, qui eren de vellutat blanch forrades de marts gebellins, e feu les poſar en terra, e feu poſar a Tirant ſobre la roba, e pregua a
