mes veu .iiij. cauallers aſeguts en un banch, e tenien endret dels ulls una gran touallola de fil de ſeda ben clara, y ells podien ben veure a tots los qui eren en la tenda e los altres nols podien be diuiſar: e tenien ſperons calçats e ſpaſes nues, la punta en terra e lo pom prop dels pits. Com lo rey darmes hague ſtat mirant un poch ſpay, lo caualler ancia lo trague defora e poſal en una altra tenda. E totes aqueſtes tendes, que dites vos he, de part de dins eren de carmeſi e totes brodades axi com los papallons dels lits. Com fon dins aquella tenda veu un gran tinell parat ab molta vexella dor e dargent, e moltes taules parades: e no entraua negu en aquella tenda que per força o per grat hauien a menjar e beure, e ſino volien menjar tots lo lexauen, e venia un leo quis poſaua a la porta de la tenda e nol lexaua exir. Molta de honor fon feta al rey darmes, e com hague menjat que ſen volia anar, lo ancia caualler pres del tinell un gran plat de argent daurat, que peſaua .xxxv. marchs, e donaloy ab lo comiat. Com lo rey darmes fon dauant lo Rey, recita li tot lo que hauia viſt, e li dix que james en tota la ſua vida no hauia haguda mes temor. Dix lo Rey: Nos deu negu admirar de res que veja, car caſcu ve ab ſa fantaſia: ſi cauallers ſon de ſtima, ells vendran açi. Lo Rey ana a hoir miſſa, e apres dinar, que era ja hora tarda, veren venir los .iiij. cauallers: e com lo Rey ho ſabe poſas a la porta de la Roca, e la Reyna, aſeguts lo hu prop
| 13 |
