que perdia: e tot ſeſpaſma, e torna tot ert en la ſella, que nol pogueren deſcaualcar ſino ab la ſella enſemps. Tirant ſen torna, armat axi com ſtaua, ſens leuarſe lo elmet del cap: e preſtament laltre caualler dona un ſcrit al Rey que en aquella hora matexa volia combatre: e los jutges del camp digueren que no romprien per res les ordinacions del camp, com aquell dia no ſi podien fer dos morts, ni en tota la ſetmana, que en camp hagueſſen entrar ſino los dies que eren elets per fer armes en liça a tota ultrança: e ſi aço nols venia be, que tenien libertat de anarſen tota hora que a ells plaſent los fos. Ara quens han mort un caualler noſtre frare darmes, dien quens ne anem? o tots hi morrem o tots venjarem la mort de aqueſt, digueren los .iij. cauallers. Lo Rey feu fer molta de honor a la ſepultura del mort caualler, axi com fehien a tots los altres. Com lo portauen a ſoterrar los tres cauallers ſe veſtiren de vermell ab robes de grana, e tot quant portauen era vermell ſignificant venjança, e ſens plorar ni fer negun ſenyal de triſtor.
