part ſineſtra altres .ij., e de alli auall es caſcuna part foſſen fetes .xj. cadires, fins que foſſen en nombre de .xxvj., e en caſcuna que ſegues un caualler, e ſobre lo cap alt de la cadira tingues caſcun caualler una ſpaſa molt ben daurada, e la cuberta de la bahina fos de brocat o de carmeſi brodada de perles o de argenteria, de ço que a caſcu millor li paregua e la mes riqua que caſcu pugua fer: al coſtat de la ſpaſa caſcu tingua un elm a manera fet de aquells que junyen, e quel puguen tenir de açer ben febrit o de fuſta ben daurat, e ſobre lo elm ſtigua lo timbre de la deuiſa que volra: e en les ſpatles de la cadira en una planxa dor o dargent ſien pintades les armes del caualler, e alli ſtiguen clauades. Apres dire a la ſenyoria voſtra les cerimonies que ſan de fer en la capella, e ara dire los cauallers qui foren elets. Primerament lo Rey elegi .xxv. cauallers e ab lo Rey foren .xxvj., e lo Rey fon lo primer qui jura de ſeruar totes les ordinacions en los capitols contengudes, e que no fos caualler negu qui demanas aqueſt orde quel pogues hauer. Tirant fon elet lo primer de tots los altres cauallers, per ço com fon lo millor de tots los cauallers: apres fon elet lo pricep de Gales, lo duch de Betafort, lo duch de Lencaſtre, lo duch Datçetera, lo marques de Sofolch, lo marques de ſanƈt Jordi, lo marques de Belpuig, Johan de Varoych gran Coneſtable, lo comte de Nortabar, lo comte de Salaſberi, lo comte de Stafort,
