Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/287

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
273
lo Blanch.

tenen una ſpina de la corona de Iheſucriſt, la qual ſpina en aquella hora que lay poſaren al cap floreix, e eſta florida fins en aquella hora que Iheſucriſt rete lo eſperit: e es aquella ſpina de junch mari, e es de aquelles que li entrauen dins lo cap e li tocaren al ceruell, e caſcun diuendres ſanƈt la moſtren e la tenen a viſta de tot hom. Los mals creſtians de genoueſos ſabent la pratica del meſtre de Rodes e de ſa religio, ab conſentiment de dos genoueſos cauallers del orde, qui ſtauen dins lo caſtell, los quals prengueren totes les nous de les balleſtes e poſarenni daltres que eren de ſabo blanch e de formatge, per ço que en lo temps de la neceſſitat ajudar no ſen pogueſſen, e lo Meſtre e tota ſa religio noy hagueren ja mes penſat, ans certament los hagueren tots preſos e morts: mas noſtre Senyor algunes veguades permet algun gran peccat per major benefici. Dins aquella ciutat eſtaua una galant dama, la qual per la ſua molta bellea de molts cauallers del orde era feſtejada, e per la molta virtut ſua negu no tenia res en ella, e en ſpecial la amaua un caualler quis nomenaua frare Simo de Far, natural del regne de Navarra, e aqueſta dama al parer de les gents ſe moſtraua de honeſtat excelſa. Seguis que un ſcriua de la nau del capita dels genoueſos era exit en terra e veu la gentil dama, e enamoras molt della, e congoxat de amor infinida va a parlar ab la ſenyora, e diuli com ell te molt bon grat della, e que la pregua que li faça tanta gracia

18