e de gran ſtima, perquey hauia en ell engaſtades moltes pedres fines qui eren de gran valua. La Reyna mare de Phelip li trames moltes peces de drap de ſeda e de brocat, e molts cortinatges de ſeda e de raç molt ſpecials, e moltes altres coſes. Com la Infanta ſabe que lo Rey ſon pare hauia atorgat lo matrimoni de Phelip, dix entre ſi mateixa: Si yo puch trobar en Phelip tal defalt que ſia groſſer o auar james ſera mon marit, e de açi auant en altra coſa no vull penſar ſino en ſaberne la veritat. E ſtant la Infanta en aqueſt penos penſament, entra per la ſua cambra una donzella en qui ella tenia gran fiança e dixli: Digaume, ſenyora, en que penſa voſtra alteſa, que la voſtra cara ſta molt alterada? Reſpos la Infanta: Yo to dire, lo ſenyor Rey mon pare ha atorguat lo matrimoni als embaxadors de França, e yo ſtich ab gran dupte de la groſſeria de Phelip que nos pot dir, hi encara de eſſer auar, car ſi res de tot aço te no poria ſtar una hora ab ell gitada en un lit, ans deliberaria de ferme monja e ſtar cloſa en un moneſtir, car yo he fet tot mon poder en conexerlo, e veig que la ſort no mi acompanya ab aqueſt traydor de Tirant: ſi prech a Deu lo veja roſtit e bollit e en ira de ſa enamorada, que aquell dia de les leſques del pa yol haguera ben conegut ſino per cauſa ſua: mas ans que yo atorgue lo matrimoni yol prouare altra veguada, e fare venir de Calabria un gran philoſoph, qui es home de grandiſſima ſciencia, quim dira certament
