ſon en la tomba de Sanƈt Thomas de Conturberi: e per ço com los embaxadors de França hauien agudes letres del Rey, ſon ſenyor, com ell volia venir en Cicilia per veures ab lo Rey e per veure la nora la pompoſa Ricomana, lo rey de Cicilia per moſtrarſe en ſemblants jornades abillat ſegons a Rey pertany, deſijaua hauer molt aquell balaix. Dix aquell caualler qui era ſtat pres: Com pot donar la alteſa voſtra tanta cantitat en aqueſta pedra, car yo veig en la part juſana .iij. petits forats? Dix lo Rey: Yo la he moſtrada als argenters qui de pedres ſentenen, e han me dit que en lo engaſtar ſe poſara baix aqueixa part e no ſi moſtrara res. Senyor, dix lo caualler, ab tot axo bo ſeria que lo Philoſoph lo ves, perque ſabria dir que es lo que val. Be ſera fet quel façam venir, dix lo Rey. Feren venir lo Philoſoph, e lo Rey li moſtra lo balaix, e com aquell lo veu ab los forats, meſlos en lo palmell de la ma, e acoſtalſe prop de la orella, tanqua los ulls e ſtigue axi per bon ſpay, apres dix: Senyor, en aqueſta pedra ha cors viu, ſi axi no es, dix lo Philoſoph, yo tinch açi .ccc. ducats e yols poſare en poder de la ſenyoria voſtra, e obligue la mia perſona a la mort: e lo lapidari dix: E yo ſo preſt de obliguar tambe la mia perſona a la mort, puix ell obligua la ſua, e mes auant vull perdre la perſona e la pedra ſi cors viu hi ha. Fetes les obligacions, e poſats los .ccc. ducats en la ma del Rey, prengueren lo balaix e ſobre una ancluſa
