tament ho anaren a dir al Rey. Com lo Rey ho ſabe, dix: Per conſolacio de la mia anima yo vull ſaber aqueſt fet com paſſa, e com ſia de nit portaulom ſecretament. Com lo Philoſoph fon dauant lo Rey, a ſoles dins una cambra, lo Rey li dix ſi era veritat lo que lo alguatzir li hauia recitat. E lo Philoſoph ab la cara molt ſerena e ab ſforçat animo li dix: Senyor, certament es veritat tot lo que us han dit. Digueſme com ſaps tu, dix lo Rey, que yo no ſia fill del Rey Rubert? Senyor, dix lo Philoſoph, raho natural baſta a conexerho un aſe, e aço per les ſeguents rahons: La primera es, com digui a la ſenyoria voſtra de les orelles del cauall, com en la cort voſtra no hauia negu que tal coſa ſabes conexer ne menys entendre, e fes me gracia de .iiij. onces de pa. Apres ſenyor lo fet del balaix: obligarme yo a la mort ab aqueſts pochs de diners que tinch, apres vos doni lo balaix que de dret era meu, e foreu ſtat enganat de gran cantitat de moneda ſino per mi, e per qualſevulla de eſtes coſes me deuieu fer traure de preſo, e ferme alguna gracia, e no he obteſa de vos ſino gracia de pa: per natural raho hagui a venir a noticia que la ſenyoria voſtra era fill de forner, e no pas de aquell de glorioſa memoria rey Rubert. Si tu vols aturar en mon ſeruey, dix lo Rey, yo forçare la mia mala calitat e ferte de mon conſell, pero ab tot aço yon vull ſaber millor la veritat. Senyor no façau, dix lo Philoſoph, que a veguades les parets tenen ore-
