ſent es. Deſpullas les ſues robes, e dix ſemblants paraules: Axi com yom deſpulle aqueſtes veſtidures reals, e les viſt e poſe ſobre lo pare hermita: axim deſpulle de tot lo meu regne e ſenyoria, donant e reueſstint lo ſobre lo pare hermita, e prech lo que li placia de acceptar ho, e que faça la batalla per mi ab lo Rey moro. Com lermita hohi dir ſemblants paraules al Rey, leuas molt preſt per voler parlar. E tots los grans ſenyors que alli eren, de un acort ſe leuaren e tingueren tan a prop a lermita, que ja mes lo lexaren parlar: ans li deſpullaren labit que veſtia, e feren li veſtir les robes reals. E lo Rey renuncia tota la ſua ſenyoria ſobre lermita ab aƈte de notari, en preferencia de tot lo conſell, e ab conſentiment de tots los Barons. E viſtes per lo Rey hermita les preguaries de tots los del conſell, accepta lo regne e la batalla. E preſtament demana que li portaſſen unes armes que li vingueſſen be. Portaren lin moltes: empero de totes quantes lin portaren no ni hague nengunes que li vingueſſen be al plaer ſeu. Per la mi fe, dix lo Rey hermita, per aço no reſtara la batalla: encara quey ſabes entrar en camiſa. E prech vos, ſenyors, dix lo Rey hermita, vos placia voler anar a la Comteſſa, e pregau la molt carament que per la ſua molta virtut e bondat, me vulla preſtar les armes de ſon marit en Guillem de Varoych: aquelles ab que ell acoſtumaua entrar en les batalles. Com la Comteſſa veu venir tants Duchs, Comtes e Mar-
