de Cloceſtre, e vos, comte de Salaſberi, a la Comteſſa que, per amor mia e per amor de voſaltres, me vulla trametre dues grans botes que te den Guillem de Varoych alt en la cambra de les armes, que ſon plenes de lauor de ſpinachs, los quals ſon tots de coure. E ells preſtament hi anaren, e ab prechs e manaments que li feren de part del Rey, los hagueren de la Comteſſa. Si be ſtaua mal contenta del Rey, perque no li hauia volgut donar ſon fill: empero conexent la gran neceſſitat qui lan conſtrenyia, fon contenta: per be que nos pogue ſtar que no digues: Val me Deu e que es aço de aqueſt Rey de ventura que tant ſap en la mia caſa, que no tinch res que de armes ſia ho de guerra, que tot nou ſapia: yo no ſe ſi ſap de adeuinar ho ſia nigromantich. Los barons feren carreguar en carros les botes de la lauor dels ſpinachs e portaren les al camp. Com foren dauant lo Rey, digueren li tot lo que la Comteſſa hauia dit: e lo virtuos Rey ſe poſa a riure, e ab cara afable los feu molta feſta. Apres feu portar la lauor dels ſpinachs en lo portell, e lançaren los per terra, a fi que com los moros paſſaſſen, los ſe ficaſſen per los peus, e axi fon fet. E mes feu fer molts clots fondos a manera de pous, que com exiſſen de un mal, que donaſſen en laltre: e tota la nit los creſtians altra coſa no feren. Com clarejar comença lalba, los moros feyen grans alegries ſonant tabals, trompetes e anafils: e ab multiplicades veus cridauen batalla: e ab aquella ale-
