podia molt anar: aportaren li un cauall perque caualcas. Verament, dix lo Rey, no fare: tots los altres van a peu, que yo anas a cauall coſa ſeria molt deſigual. Anaren a poch pas fins que foren al caſtell hon los moros ſe eren fets forts: e aqui pararen lo camp, e repoſaren aquell nit ab alegria ineſtimable. E al mati en lalba clara, lo Rey feu tocar les trompetes, e armas tota la gent. Lo Rey ſe veſti la ſobreveſta real, e mes ſe lo primer de tots, e donaren un gran combat al caſtell ahon foren ben ſeruits de balleſtes e lances, e de canteres que dalt del caſtell tirauen. E tant ſe ſforça lo Rey, que paſſa tot ſol, que no era negu qui ajudar li pogues. E lo petit infant, fill de la Comteſſa, dix ab grans crits: Cuytau, cauallers de honor, cuytem per ajudar al noſtre Rey e ſenyor, qui ſes poſat ab gran perill. E pres una paueſina petita que un patge li portaua, e mes ſe dins lo vall per paſſar lla hon lo Rey era. Los altres qui veren lo petit infant que paſſaua, tots ſe lexaren anar al colp per paſſar al altra part, hon foren molts cauallers morts e nafrats: empero linfant ab lajuda de noſtre Senyor, no pres mal negu. Com tots foren paſſats, hagueren foch e molta lenya, e poſaren foch a la porta del caſtell: e de alli poſas en la primera cuberta. Linfant ſe pres a cridar tan alt com pogue, e dix: Dones angleſes, exiu defora e tornau en voſtra primera llibertat, car vengut es lo dia de la voſtra redempcio. .Ccc.viiij. dones ſtauen dins lo
