Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/139

— Ya se ve; ustedes, los caballeros, no se fijan en eso.
— ¡Ellos qué han de hacer!... Con la política y la bolsa están tan ocupados... mi marido no se fija nunca en nada.
— Sí, ja sé de què's tracta. Jo'ls compro a devant de la Virreyna, que ni a París els fan més bons.
—¿Hay alguna modista francesa donde dice usted?
— ¿Còm diu, senyora?... ¿una modista?...
— Nó, Ramon..... Usted dispense, señora..... Tu parlas d'una cosa y la senyora'n vol dir un'altra..... Mi marido no está en el caso; está confundido.
— Ah, vamos, ya sospechaba yo... frente á la Virreyna... mejores que en París...
— Sí, senyora, a la Rambla. Per axò, no'ls he tastat els d'allí dalt, però'ls Sara Bernat que jo dich...
— Ramon, per l'amor de Deu; ¡si parla d'un gorro!...
—Dispènsi, senyora; aquesta, com es tan prudenta, m'adverteix que estich confós. Té rahó vostè, té rahó; lo que fan a París no ho fan en nyoch.