Barcelona, va recomenarme á una botiga de robes del carrer de la Boquería.
Als trenta dies, era tot un altre;... semblava un fideu fi!... En aquella casa tot ho midien... la roba y'l menjar!
Y vegin fins aont arriba la meva desgraeia.
(Aixecantse y encenent un cigarret), A la botiga solia venir molt sovint una fulana que, segons me digué, habia sigut primera bailarina del Liceu.
Un dia, parlant de les delicies de la vida de botiguer, se compadí de mi, y'm recomanà a un amic seu, qu'era, allavors, Governador de Barcelona.
La meva joia fou inexplicable!... Ja estava salvat!... o al menys m'ho pensava. Peró'l governador, un tal senyor Rodriguez de las Heras y Pedraza de los Rios, — quin nom de Governador, eh? — me prometé una credencial d'oficial quint d'Hisenda, mes quan vaig anar a recullir el nomenament, me diguè que no tenia cap interès en complaurem, car el dia avans havia renyit ab la meva expontànea protectora.
(Ab gran naturalitat) Segons me confesà ingenuament, el motiu no fou altre que'l sortirli massa cara de sombreros.
(Ab ironia) Desde allavors, que no he pogut veure mes els barrets!...
Després de mitg any de vaga forsosa, car ja m'havia despedit de la botiga, vaig coneixer a un farmacéutic que als dos mesos d'esser regidor va engrandir la botiga, el qual m'oferí la representació per Fransa d'unes pastilles pere curar el mal de Sant Pau — jo no sé de quin mal patía'l meu Patró — peró com que de francés ne sabia tan
Pàgina:Un polític desgraciat (1911).djvu/15
Aquesta pàgina ha estat validada.
