Pàgina:Venus i Adonis (1918).djvu/20

19—»Aixís al dominant jo he dominat,
i amb cadena de flors lliguí son seny;
son acer mai cap altra l'ha amossat,
i no obstant, és esclau de mon desdeny!...
No abusis, orgullós de ton poder,
amb qui té al déu de guerra presoner.


20—»Toca mos llavis amb el llavi teu:
també són rojos si tan bells no són;
i així el petó tant serà teu com meu.
Mes, què hi veus fix en terra! Aixeca el front,
guaita en mes nines, on tu jeus amb mi;
doncs per què els llavis no i les nines sí!


21—»Sents vergonyá al besar? Fes-ho com jo;
ferma els ulls i en ple jorn se'ns farà nit;
l'amor, a dos ben sols, apar millor;
nostre esport no es veurà, cobra esperit;
les tendres violetes on jeiem,
no diran, ni endevinen, ço que fem.


22—»L'abril que hi ha en tos llavis temptadors,
et mostren tendre encar, mes ja excitant;
usa el temps sens que es perdin tes viriors:
beutat no deu podrir son propi encant.
Belles flors a son hora no collides,
en breu espai torcen el coll marcides.