Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/542

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
98
viatjes per áfrica y assia

L' edifici está revestit de márbres y arabeschs; las columnas son dels márbres més raros y preciosos pero no hi ha res grandiós, res que corresponga á la majestat d' un temple, que no está consagrat á Vénus, ni á Pomona, ni á Flora. En lo jardí del pati se veuhen saltar y córrer ab tota llibertat varias daynas novellas.
La ciutat te poca aygua y per consegüent no abundan las hortas: las verduras y fruytas se portan de Jaffa y altres llochs propers.
En altre temps se bebia aygua excelent, portada allí per un conducte d' una font que 'n dista una lleuga y mitja. Quan los francesos en sa derrera espedició d' Egipte, atacaren la ciutat, tallaren l' acueducte y 'l gobern turch ja no ha pensat en adobarlo. Desde allavors se veuhen reduhits los habitants á béurer l' aygua dels pous, carregada de selenita y pesanta com lo plom.
Segons lo que vaig veure y 'm contaren de Djezzar Bajá, sembla que la naturalesa l' havia dotat d' una clara inteligencia; pero era mameluch, sens altra educació que la de las armas, y del tot entregat á sas passions, que l' arrastravan alternativament als extrems del mal y del bé, sens permétreli fixarse en lo just medi.
Lo contrari passa ab lo bajá actual, nomenat Soliman, que havia sigut mameluch de Djezzar. Me semblá home just, de molt bon cor, plé de moderació, d' agradable tracte, figura interessant y modals amables. Son primer ministre es un juheu que passa per home de gran mérit.
L' administrador de la aduana es també un juheu que s' havia fet mussulmá, y acabava de ser víctima d' un xasco singular.
Alguns dias avans de ma arrivada se vejé que totas las nits queyan pedras sobre 'l terrat de la casa del administrador, sens poderse descubrir d' hont sortían. Se posáren centinellas sobre 'l terrat y al voltant de la casa; pero las pedras seguian cayent, sens poderse descubrir d' hont venian.
Precisament estava jo allotjat al costat mateix de la casa del administrador. Vaig examinar á diferents centinellas, quins m' ensenyaren algunas de las pedras, las quals eran calissas de las comuns. No costá molt endevinar qu' era