Aquesta pàgina ha estat revisada.
y son nom, com un roch llensat, fa ohir
mil ecos en lo fons del pervenir.
Jo no tinch esta ventura:
lo temps en mi no's detura:
la gloria no 'm te present.
Ma Musa's veu arrastrada,
per la mar del mon irada,
com lliri per un torrent.
No obstant, ma Musa es ignocent y bella!
De Bethlem lo astre grats recorts l' hi guarda:
com los reys magos ha seguit la estrella.
Lo Senyor, pus que esguarda
Que'l poble l' abandona
al olvit, entregantse á són cobarda,
1o dot de sa paraula en premi 'm dona;
y ja exite ma lira ó moga al dol,
sa véu va á Déu com la áliga va al sol
M'anima en sa font se inflama
é ideas santas derrama:
tal del rech, hon sens recel
