Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/68

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

lo mateix sol; y á la mateixa aurora
alsar cants ohirás
per los aucells en mon sepulcre mut!

Més, si arrancada es l' ánima del cos,
envers altre horizont es trasportada:
lo futuro infinit
veu allí clar lo sér il-luminat;
y al dematí següent de eix vol pasmós
nos recordém de tal vida passada
com d' una fosca nit
ó com d' un pesarós somni agitat.