Poemes en ondes hertzianes/Interior

a J. Carbonell i Gener

Som asseguts
                        al redós de la taula
                        i prop del bec del gas que xiula

Unes flors artificials
              que em fan angoixa
                                                perquè no tenen hivern

Els ulls de ma estimada
                                         brillen com els d'un gat

I com l'escata

Els vidres de la sala tremolen
        rondinen sobre els sotracs dels trams

El maniquí de fusta
                                m'apar un espectre

Suara amb el braç he tombat el tinter

               S'ha estès la taca negra
          I en fer entrada la superstició
          HEM ESDEVINGUT PÀL·LIDS