Desert d' amichs | de bens é de senyor,
En strany loch | e 'n estrany' encontrada,
Luny de tot be, | fart d' enuig é tristor
Ma volentat | é pensa cativada,
Me trob del tot | en tal poder sotzmés.
No veig negú | que de me s' aja cura,
E soy guardats, enclós | ferrats é pres
De qu' en fau grat | á ma trista ventura.
Heu hay vist tems - que no 'm plasia res,
Are-m content | d'acó qui 'm fay tristura,
E los grillons | leugers ara preu mes
Qu' en lo passat | la bella bordadura;
Fortuna vey | qu' a mostrat son voler
Sus me volent | qu' en tal punt vengut sia,
Pero no cur | pus hay fayt mon daver
A tots los bons | que-m trob en companyia.
Car prench conort | de com suy presoner
Per mon senyor | servint tan com podia,
D' armes sobrat | é per major poder
No per deffalt | gens de Cavallaria.
E prench conort | c'om no pot conquerir
Honor en res | sens que treball no senta,
Mas d' altra part | cuyt de tristor morir
Com vey que 'l mon | del revers se contenta.
Tots aquets mals | no son res de sofrir
En esguart d'u | qui del tot me destenta,
E-m fay tot jorn | d' esperansa partir,
C'om no veyrets | que-ns avans d' una spenta
En acunçar | nostre desliurament,
E mes com vey | ço que-ns demana Força
Que no soffer | algun rehonament;
De que lengueix | ma virtut é ma força.
Perque no say | ni vuy res al presen
Que-m puixa dar | en valor d' una scorça,
Mas Deu tot sol | de qui prench fundamen
E de qui fiu | hi 'b qui mon cor s' esforça;
E d' altra part | del bon rey liberal
Qui socorrá | per gentilesa granda,
Lo qui-ns ha mes | del tot en aquest mal
Qu' ell m' en traurá | car suys jus sa comanda.
TORNADA.
Rey virtuós, | mon senyor natural,
Tots al presen | no us fem altra demanda
Mas que-us record | que vostra sanch reyal
May defallí | al qui foy de sa banda.
|
Desert d' amichs, de bens é de senyor,
En estrany loch é en estrany' encontrada,
Luny de tot be, fart d' enuig é tristor
Ma voluntat é pensa captivada.
Me trop del tot en tal poder sotmés,
No vuy algú que de melasa cura,
E soy guardats en dos ferrats é prés
De quem' fan grat d' una trista ventura.
Heu ay vist tems que nom' plasia res,
Aram' content d'assó quim' fay tristura
E los grillons leuger ara pren mes
Quen' lo passat la bella brodadura.
Fortuna vey qu' ha mostrat son voler
Sus me volent quen' tal punt vengut sía,
Pero nom' cur, pus hay fayt mon dever
Ab tots los bens quem' trop en companyia.
. . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . .
Perque no say ni vuy res al present
Quem' puga dar en valor d' una escorsa;
Mes Deu tot sol de qui prench fundament
E de qui fiu y ab qui mon cor s' esforsa.
E d' altra part del bon Rey liberal
Qui secorrech per gentileza granda,
Lo quins ha mes del tot en aquest mal
Qu' ell m' entendrá, car soy just sa comanda.
TORNADA.
Rey virtuós, mon senyor natural,
Tots al present nous fem altra demanda,
Mas quens recort vostra sanch real
May deffallí al qui fos de sa banda.
|
