Raonament d'uns llauradors de Vinalesa

Raonament, que tingueren dos llauradors de el Poble de Vinaleza pues avent Vengut à esta Ciutad àveure la proseso del Sr. Sent Vicent Ferrer; els Causà gran novetat, el no beure anar en ella al Intendet, y se arrimaren ahones pedra de la Obra de la Congregasio, à parlar de espay Sobre lo que Sería allo.

Lluch:

No em diràs Jacintho amich quina alegría tan gran, yà estos díes per Valencia, que de goig saltant estan? y en cara mes he advertit, que Si tu ho vas reparant els notarís y els corchetes pareíx que van àfrontats. Tres dies ha que em paseche per Valencia sens parar, y no es veu per espillera un corchet en la Ciutat; y lo que mes ma turdix, que en la proseso no ànat aquell panchota de Cocos que duya la Vara en alt, pera un parellet de guans.

Sols anava un homenet, ab so seu collet chirat en la garnacha de chuche y lo rosari en la ma.

Jacinto.

Hay ignorancia mes grosa! tres dies en la Ciutat, y no saps donar Raho lo que en ella esta pasant? al dia y mig que estava en ella Savi tantes novetats que pera tota mav ida tinch noticies que Contar; la Alegria que tots tenen en gran fonament ho estan pues tenen hara esperances de que els creixeran lo pà, sense moltes altres coses, que al present estan pasant que son dignes de saberse pera contar als Jurats, de nostre poble, y Voras, que de gracies nos daran; les nostres Cases plenetes, Sempre de gent estaran esperant con-tem noticies de les que assi estan pasant.

Lluch.

Jacinto Contam noticies no emfaces desesperar, Contales à poch à poch y les anire de corant.

Jaci:

Lluch posa unpoch de Cuidado y tanire relatant les noticies que en Valencia estos dies me han contat. has de Saver Com Valencia estava plena de gats de unes ungles tan llargues que tiraven onze pams, pues al pobret que agafaben, el deixaven tremolant per mols dines que tinguera en ses unglotes tan grans no paraven hasta que traien tota la Sanch

L:	Si onze tiren les ungles les mans quans ne tiraran? Sispells Seran menester pera un parellet deguans.

J.	Jo not dic que les ungles elles tiren onze pams Sino que eren tan grans lladres que sempre estaven robant

Lluch:

Cap te lleu que ata de Corps Se avien aixi ajuntat digues qui son los lagartos que mullaven en lo plat.

Ja:

El hu era lo Intendent que en escuses dels Soldats robaba díns de sacasa sens haver qui loy pribas tenia forment podrit que poc ha avia Comprat y part dell ala Ribera a despacharlo portà; el Capsot lo Compra asís y àdeu s selfeya pagar pero hara sensforment y sensdines saquedat perque lo Marques del Risco Orde expresa li ha donat al Gobernador deAlcíra que el dines vacha cobrant y que en ses mans sels entregue pera poderlí ajustar la golilla aquell Sambayre que ayxina estava Robant.

Ll:	Eixe es aquell panchota que dúya la Vara en alt en la peluca de Judes y la Cara de Jagant?

Ja:

Si.

Lu:	Ay lo Cara de pilatos com estava endemoniat no debades feu la Casa en tant de balco: Sagrat! Captelleu si la espremeren Com se corerría Sanch; lo que amí me espanta molt Com en fum no sa tornat.

J:	De ayxo te espantes tu y si pues yo te contas lo que parava en Valencía lluch te auries de esglayar

Lu:	Pues que encara feya mes lo Cara de Renegat?

J:	Si tot lo que este feya yo to aguera de contar en cara ensemana y mija

no en podía Relatar.

Lu:	Pues deixat estar aestes y para al demes avant.

J:	Lo Altre era aquel Jutje que li diyen So: Dn. Blas Assesor dela Intendencía buida bolses afamat este Vivia de Astucía pero poc li àprofitat que àvengut una riguada y à Demus se la emportat.

Lu:	pues digues quina es la astucía que tenía el malfatan.

J:	Si no emdeixes eixir de hu Com alo altre han depasar

Lu:	Esque mestich derretint de no Sabero tot yà.

J:

Has de saber Com este home hanava agasajant atots los marquesos Condes y altres persones Reals fentlos eyxir algun pres y trahenlos hun soldat pero despres los pobrets Ò veníen apagar y pera aixo els Regidors han posat un memorial dient que hera bon Jutje y aquietava la Ciutat pero el Rey que el Va Oyr la resposta los tornà dient que hera bon ministre pera lladre; à chrisolat.

Lu:	Capte lleu y que Resposta depuño se lay Juga quien tal haze que tal pague Com els fan als Sentenciats.

Ja:	quet pareíx que per allí deixa que vachen cridant aque fasen testimonís y voras com ban comtant Molts mes de lo que hara es diu y el Rey ho esta ignorant deixa que es sapia tot lo que hara esta amagat y oyraras estos hereches ahon aniran aparar.

Lu:	Ya que nunca Sacostaren sent llegues de la Ciutat perque homens que servihíen pera àCurtarnos lo pà

Sols tenen mereiximent de que els porten à llaurar.

J:

lluch lo que yo ta segure que no els veches pasechar mes en coche per Valencía ni per fora la Ciutat en capa de este guilopo se fehíen moltes maldats perque este les encubría y anaben ala mitat. Als platers donava corda pera tindrels enbregats feya eixir avígotillos a Registrar als feriants, els posava apich de pedrels ala una y ala altra part pera traurels els diners; de aqueixa conformitat y peraixò lo Colegi, al Risco va nomenar, per son Jutje protector y be de tots sos Germans.

Ll:	Per lleu, y que Samagada que mereixia en lo cap.

Estant en esta Combersasío senadonaren que Alguer lo Alguacil los estava escoltant y proseguiren desta forma

Los dos:

Señor Voste que fa alli que nos esta escoltant? bol voste que apunta peus el fasa pasar abant.

Alguer:

Moltbe Conech a Vostes deixen que Vinga Dn. Blas y Voran Com en la torre als dos he de fer ficar.

Ja:	Lluch tu saps quieseste? el Alcabot de Dn. Blas el que diyen en lo Poble que Sen dugue Satanas

Llu:	Home que díus! este es el que plegades les mans toparen despues darrere de la porta del terrat?

Alg:	A Señors Cavallers oyscquen me ami un instant, y voran quan al Contrarí es lo que els han informat

Ja:	Lleves voste hara de ay que Voste es apasíonat

y no parla per Raho Sino perque es veu tacat:

L:	Pero voste ha de dir entre els tres la Veritat sino nons conta mentires escomense a relatar

Ja:	Lluch tu et penses que este home es hu del apostolat estat pues en la advertencía de ques un gran guilopas,

Al:	Sere tan home de be com lo hiaja en la Ciutat y refrenes eixa llengua ans que men vatja apurant

J:	La plaza de Sent Domingo es espaciosa y ben gran, alli van los que Senfaden. apegarse en un cantal.

Al:	Voste pareix mol llengut Vinga assí Si a cas temans y vorà Com eixa llengua se lay tinch yo de arrancar

Jac:	Ves guilopo; y no menfades que si em fas pegar un pas et pegare mes trompades que un rosí podra portar.

Al:	Aqui diu voste guilopo mire, si trac lo puñal el Cosire apuñalades asta que es canse la ma

Jac:	Seguixcam dasí asta el mur

Al:	pase voste pues davant

Sen van al mur los dos, y lluch esqueda guardan la roba de Jacinto.

Ja:	Ya estam los dos assí asoles avetjam qui te hara mans

Al:	Ara vorem qui te llengua traga assi armes iguals

trau Jacinto un basto y Alguer trau dos pistoles y Jacinto escomensa abastonades en Alguer y este despara les pistoles que sols ixqueren de fegò.

Al:	Home tos tem no coneix Soministre de Dn Blas. Deyxem estar la Peluca que bons diner ma costat

Jac:	Ara per deu ya no pasen los ministres de Dn. Blas y sino ves à quet lleve el palos que te he donat

Al:	Home per amor de Deu que estic ya del costellat no empegues mes bastonades que perdò bull demanar els dos peus li besare Ay? que ya ma hubert lo Cap! Home aplaque eixe furor no macabes de matar que estic enpecat mortal y al infern anire aparar

Jac:	Per Deu hara pagaras lo que tu mas fet rabiar, y que el diable tenporte à mi que sempot donar?

Al:	Perdo perdo te demane ay! ay! que vaix acabant

Jac:	pues yo ara escomense deixam un poc descansar no volies tu el meu cos apuñalades pasar pues ara lo meu basto tot dyxo horremediara

A este temps veníen uns homens per lo mur y vent que tot estava fet un ecce homo li digueren al llaurador que Supíadas y Jacinto sel deixa en aquells homens y senana abuscar el seu compañy

Lu:	Que tas fet amich Jacinto que tant de temps hau tardat? que hau entrat en la taberna?

Jac:	Not pareix que emcombenia ami la sehua amistat lo bastò que sen ha endut nos a fet quedar enpau, pues te les Costelles buides y tot lo Cap foradat.

Ll:	Jacinto: Jo alli he fet falta perquen haguera apiadat.

Jac:	Lo que estic arrepentit que per son peu Sena hanat

Lu:	hara si que pot dir ell que es minístre de Dn. Blas

J:	Lluch tu bols que ara pase tot lo demes havant? perque hara estic content de lo be que le Calfat

Lluch:

Pues home despacha presto que la nit esva acortant la nostra Casa esta llunt despues aplegaren tant

Ja:

De els demes que hara queden sols te vindre aContar així perdamunt damunt, asta la Segona part que posare per extens lo be que han gobernat. A estos dos sels agrega un Olorís escribà este furtava per lots y anaven ala mitat lo hu se escusa en lo intendint y lo Intendent en Dn. Blas tres feien una Gabella pera poder be robar onze trajes de persiana en la Cayxa li han trobat si lo majoral te aso losClavaris que tindran? molt mes tenía que dír Dels Alcaldillos Bergans. perser tart ho deixare pera la Segona part.

Luc:	Pues i tu quant has defer aquesta segona part?

Jac:	En caure una Culuna que ya esta tremolant, Yo men baix hara mateix à casa de aquell Jurat que anava en la profesò y gracíes li bull Donar y si tu emdones llisencía los dos nos podem anar que yo li bull oferir una taulada de naps que tinch halla en la alquería pues no tich mes que donar.

Jac:	Tres carregues de melons dels de alcher y de tot lañi li portare de ma casa perque es bon christía y així Deu nos mantiga este, que tenim bastant pera que puga fer be a tota esta Ciutat.

Fi