Se despedeix un galan de sa dama, cansat de adorarla, sens haber lográt alguna correspondencia
De Viquitexts
| <<< A la vanitat de una dama que desdenyá lo casarse ab un cavaller, persuadintse no ser tan bo com ella, esent tots de una mateixa prosapia |
| Se despedeix un galan de sa dama, cansat de adorarla, sens haber lográt alguna correspondencia |
| >>> Alaba lo autor á un poeta Aragonés, nomenat D.N. de Heredia |
SONETO X.
Se despedeix un galan de sa dama, cansat de adorarla, sens haber lográt alguna correspondencia.
Ay ! cap de tal en mi, no so mussol,
Que á una careta que m' fa eixir de lloch,
Haja cremát encens y fet mes foch
Que feren los egiptes al deu sol !
Y que haja babeját com caragol,
Imaginant ab son florit badoch,
Y que fentme favors de poch en poch,
Pensára ser volgut unich y sol!
Ha ! ben haja per sempre un desengany,
Que m' ha portat á temps, que he conegut,
Que de asó no n' puch treurer algun guany.
Y puix á tal extrem so ja vingut;
Antes de no arribar á major dany,
Estich per no ser asa resolut.
