Temple de la Glòria
De Viquitexts
Rodejat de la sombra formidable
Que difundeix la mort assoladora,
Desterrat á una terra inhabitable
Que als tristos moradors cruel devora;
¿Com cantaré la llum inagotable
Del Sol etern que brilla sens Aurora?
¿Qué no ha vist del ocás, la tomba obscura,
Y derrama á torrents la ditxa pura?
Sentat ab los germans de cautiveri
En la endolada y fúnebre ribera
Dels negres rius del Babiloni Imperi,
Sufrint dels enemichs la sanya fera,
Y' ls dardos de la burla y vituperi
En una terra estranya y forastera:
¿Com cantaré tan trágicas escenas
Entre grillons, manillas y cadenas?
¡O Vos! que resplandiu en las alturas
De la Santa-Sió, Déu de grandesa,
Abisme inagotable de dolsuras
Donáu vigor y aliento á ma flaquesa:
En una mar sumergit de amarguras
Parlar de vostra gloria es árdua empresa:
Mes jo entraré en la senda peregrina
Si vostra llum preciosa m' encamina.
Renovaba una tarde la memoria
Dels héroes esforsats que reportaren
De sí mateixos la inmortal victoria
Y ab illustres hassanyas decoraren
Los fastos indelebles de la historia,
Y de llaurers eterns se coronaren;
Quant me rendeix un són molt apacible,
Y pujo á la morada inaccessible.
Per las regions etéreas navegaba
Sens rumbo, sense carta y sense guía:
Un aurora dolsa y fresca respiraba
Y mon cor dilataba la alegria:
Una calma benéfica regnaba,
Y la pálida Lluna resplandía;
Y centellant las vividas estrellas,
Mars inmensos formaban de llums bellas.
Superaba á las olas lluminosas
Sens fatiga en ma rápida carrera,
Y ab forsas inauditas y assombrosas
Corria los espays de l' alta esfera;
Vencent en las regions esplendorosas
Lo curs velós del águila llaugera,
La nau que surca l' mar arrebatada
Y del ayre la saeta disparada,
Desde aquellas diáfanas alturas
Un átomo la terra parexia
Buscaba las montanyas y planuras
Los Valls, lo mar inmens, la selva umbría,
Tantas y tan preciosas hermosuras
Y res la vista atenta descubría:
Mes fixantla dels cels en la bellesa
Del Etern me anunciaban la grandesa.
[edita] Fonts
- Bosquejo histórico de la Lengua y Literatura Catalana, desde sus orígenes hasta nuestros días. Magin Pers y Ramona. Barcelona. 1850, pàgs. 95-97, que alhora prové d'una edició de 1842 imprès a casa de D. Manuel Saurí.