Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 72

CAPITOL LXXII.

Com lo rey darmes e la donzella ſen tornaren ab la reſpoſta de Tirant.

E

L dia apres que lo rey darmes preſenta la letra a Tirant hague la reſpoſta, e preſtament parti ab la donzella, e apleguats que foren en la terra ferma, preſtament ſabe Kirielayſon de Muntalba com lo rey darmes venia ab bona reſpoſta, e deſempatxa de poſarſe en orde de totes les coſes neceſſaries. Com lo rey darmes e la donzella foren apleguats legi la reſpoſta, e lo dia ſeguent pres comiat de tots los parents e parentes, e parti de la ſua terra molt ben acompanyat, e lo rey darmes ſen torna ab ell, e camina tant per ſes jornades per terra e per mar fins que fon dauant lo rey de Anglaterra. Com hague feta reuerencia al Rey e a la Reyna, demana qual era Tirant? e lo rey darmes, qui veſtia lo manto que Tirant li hauia dat com li preſenta la letra, lo qual ſtimauen que valia paſſats .iiij. milia ſcuts, loy moſtra e li dix: Senyor, aqueſt es lo quim dona aqueſt manto que porte, e en aqueſt doni la voſtra letra, e aqueſt la accepta em feu reſpoſta. Kirielayſon ana un poch deuers Tirant: e tambe Tirant ana deuers ell, e abraçaren ſe, mas no ab bona voluntat. Parla lo caualler, e dix: Tirant, puix ſom concordes de noſtra batalla per mi requeſta e per vos acceptada, ſuppliquem al ſenyor Rey, o aquells quiu han de fer, que eſta nit o per lo mati nos poſen dins lo camp e dexen complir noſtres armes. Molt ſo content, dix Tirant, e pres lo per la ma ſineſtra e poſal a la part dreta. Com foren dauant lo Rey, gracioſament los dos lo ſupplicaren que fos de ſa merce que en aquell dia ells pogueſſen entrar dins lo camp. A mi par, dix lo Rey, que no es raho, per ço com vos veniu ara de cami, e ſi altra coſa ſi eſdeuenia poria dir la gent per canſament del treball del cami vos ſeria vengut, empero vinguen los jutges. E venguts, digueren que per res fer nos poria, com lo dia paſſat era dat per entrar dins camp clos, e forçat li couenia deſperar fins en aquella jornada. Dix lo caualler Kirielayſon: Yo fora molt content que ara yo pogues executar lo perque ſo vengut, mes que ſim donaſſen un regne. Per contentar voſtra voluntat, dix Tirant, volria eſſer ja dins la liça. Lo Rey li feu molta honor, e tots los de la cort: e lo princep de Gales lo afauoria molt per fer ne enuig a Tirant, per ço com li hauia mort lo ala, e perque hauia combatuts los .iiij. cauallers que ell ab altres los volien combatre, e lo Princep cercaua li totes les coſes que dan y deſonor lin pogues venir. Lo ſeguent dia Kirielayſon ſupplica al princep de Gales que anaſſen a la ſepultura dels dos Reys, que ell volia veure ſi res hi fallia. E lo Princep per contentar lo, fon content de anar hi. Com lo caualler veu la ſepultura ſtigue mirant, e veu los .iiij. ſcuts dels .iiij. cauallers, e ſobre aquells veu los .iiij. ſcuts de Tirant los quals hauia alli fets poſar: com hauia vençut a caſcun caualler, prenia lo ſeu ſcut e aquell del caualler que hauia vençut, e de continent los feya portar a la ſgleſia de ſanƈt Jordi, e comanals al prior de la ſgleſia per a quant ell tornas en ſa terra los fes poſar en la ſua capella per hauer aquella mundana gloria. Kirielayſon conegue preſtament les armes de ſon ſenyor e del rey de Apollonia e dels Duchs, e lança dels ſeus ulls abundants lagremes, e ab grans crits ſe lamentaua de la mort de ſon Rey e ſenyor, e tant fon la dolor que hague de la mort de ſon ſenyor, que cuytadament ana per deſpenjar los ſcuts de Tirant, e tant era gran que ab la ma hi baſta, e pres los ab gran ira e lançals per terra, e los altres lexa alli penjats: e anant axi plorant veu en lo tabernacle les armes de ſon ſenyor pintades, e ſobre aquelles les armes de Tirant, e ab lo cap hi dona de tan grans colps, que quaſi mig eſmortit lon leua lo Princep e los altres que alli eren. Com fon retornat obri lo tabernacle e veu ſon ſenyor en lo punt que ſtaua, e pres li tanta de dolor, meſclada ab ſtrema ira, que la fel li ſclata, e aqui de continent mori. E certament, ſenyor, ſi ell no fos mort en la forma que mori, no ſeſcuſaua una mala jornada, car ſabuda la noua per Tirant del gran ultratge que lo caualler li hauia fet en los ſcuts, preſtament nos ſom armats .ccc. homens, tots ab arnes blanch, ab Tirant: e lo Princep forçadament tenia de ajudar a Kirielayſon, e axi 's fora meſclada tota la gent, quey fora morta e nafrada molta gent de una part e daltra. E ſegons, ſenyor, que he hoit recitar aqueſt Kirielayſon era molt amat e fauorit per lo rey qui era de Friſa, e li hauia dat molts de ſos bens, e ultra aço lo hauia fet viſrey de tota ſa terra: e aqueſt tenia un altre germa que no era menys afauorit del rey de Apollonia, e lo un germa ſtaua ab lo un Rey, e laltre ſtaua ab laltre. E com lo germa de Kirielayſon ſabe que ſon germa era poſat en gatge de batalla per venjar la mort dels dos Reys, ab molta dolor e congoxa ſe parti de Apollonia per anar hon era ſon germa, e com fou en Friſa demana de ſon germa, e ſabe noua certa com pochs dies hauia que era paſſat en Anglaterra per combatres ab Tirant lo Blanch, e ſens altre deliber parti per anar a la mar. Com fon arribat al port troba los ſeruidors de ſon germa que li recitaren lo cars de ſon germa: aqueſt ab molt gran ira axi per la mort dels Reys com per la deſauentura de la mort de ſon germa, preſtament ſe embarca, e paſſa a la cort del Rey: e ans que li anas a fer reuerencia volgue anar a la ſgleſia de ſanƈt Jordi, e no troba alli los ſcuts, car Tirant los hauia fets portar al ſeu aleujament. Com aqueſt caualler veu que noy eren feu ſa oracio, apres mira la ſepultura dels Reys e dels Duchs, e lo loch hon hauien poſat ſon germa, continuament lançant dels ſeus ulls viues lagremes, lamentant ſe de la llur gran deſauentura: partis de aqui e ana a fer reuerencia al Rey e a la Reyna, e demana preſtament de Tirant, lo qual en aquell cars ſtaua parlant ab unes dames. Com Tirant ſabe que aquell caualler lo demanaua, dexa les rahons de les dames, e ana preſtament dauant lo Rey. Lo caualler quil veu, feu principi a tal parlar: