Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 85

CAPITOL LXXXV.

Com lo Meſtre de Rodes ab tota la religio fon deliurada per un caualler del orde.

S

Enyor, per la inmenſa e diuina clemencia e bondat de noſtre ſenyor Deu es ſtada feta a la noſtra religio la major gracia que james fes a negu, car dema la ſenyoria voſtra fora mort e tots noſaltres, e deſtrohit tot lo noſtre orde, la ciutat e tot lo poble robat, dones e donzelles deſonrades, e tot poſat en total deſtruccio: e per ço ſenyor, ſo yo vengut a tal hora per informarme be de aqueſt fet, no tement negun perill per ſaluar la vida de la ſenyoria voſtra e de tots los frares de la religio: e ſi de tal coſa punicio mereixch, yo la comportare ab molta paciencia, car mes ſtime morir que ſi la Religio ſe hauia de perdre. Prech te fill, dix lo Meſtre, quem digues la forma, ni com ſe deuia fer, car yot promet a fe de religios que la pena que deuies hauer ſe conuertira en gran augment de la honor tua e exalçament, car apres de mi yot fare lo major de tot lo noſtre orde. E lo caualler dona del genoll en terra, beſali la ma e apres dix: La ſenyoria voſtra deu ſaber com dos frares de la noſtra religio, genoueſos, nos tenen venuts: car a conſell de aqueſts ſon vengudes aqueſtes naus de aqueſt maulats genoueſos ab gran multitut de gent e ab poca mercaderia, e aqueſts traydors que tenim dins lo caſtell han feta una gran maldat, que de la cambra de les armes han lleuades totes les nous de les balleſtes, e han ni poſades de ſabo blanch e de formatge, perque en la neceſſitat nons ne puguam ajudar. E dema qui es lo diuendres de paſſio han elets los mes forts e diſpoſts homens de totes les naus per entrar dins lo caſtell, e caſcu de aqueſts portara una balleſta deſencaualcada, que ara nouament han trobat, que no ſta ligada lo braç ab lo albrer ab fil com acoſtumen les altres de eſtar, mas ab lo eſtrep venen tan jutſtes e ab un petit pern s' encaualquen molt be. E caſcu portara eſpaſa e ſecretament armat, portant ſobre les armes clotxes negres, largues fins en terra. E vendran de .ij. en dos ab eſcuſa de adorar la Creu e per hoir lo offici, perque negu non haja noticia. E com hi haura prou gent, que lo diuinal offici ſe fara, facilment poden exir de la eſgleſia, e ab ajuda dels dos frares qui tendran ja la torre del homenatge preſa daran entrada als altres, e pendran les altres torres que prop los ſtan. E ans que la ſenyoria voſtra ne hagues ſentiment fora preſa la mitat del caſtell, e de mort o de pres no podieu eſſer eſtalui, e tots noſaltres ab vos enſemps. Puix axi es, dix lo Meſtre, anem ſecretament a la cambra de les armes e veurem primer ſi es veritat de les balleſtes. E trobaren que de .v. centes balleſtes en ſus quey hauia non trobaren ſino tres que tingueſſen nous ſino de ſabo o de formatge. Lo Meſtre en aquell punt ſtigue eſbalahit, e conegue que lo caualler li hauia dita veritat, e preſtament feu ajuſtar conſell de cauallers, e feu pendre los dos frares genoueſos, e lo Meſtre volentlos fer turmentar, atorguaren com tenia de morir lo Meſtre e tota la religio ſens merce neguna. Prenguerenlos e lançarenlos en un ſol de torre, hon hauia moltes ſerps e eſcurçons e altres vils animals. En tota la nit negu no dormi, ans ſecretament doblaren les guaytes, e triaren .l. cauallers jouens e diſpoſts per dar recapte als que vendrien, e tots los altres ſe armaren perque ſi hauien meſter ſocors quels pogueſſen ajudar. Al mati com hagueren obertes les portes los genoueſos començaren a venir de dos en dos, e venien demoſtrant que dehien hores, e hauien a paſſar .iij. portes: la primera era tota oberta, ab dos porters que la guardauen. A les altres portes no podien entrar ſino per la portelleta poca, e com eren dins lo gran pati, dauant la ſgleſia, ſtauen alli los .l. cauallers ben armats quils prenien, els deſarmauen, e ſens tocar de peu en terra los lançauen en citges fondes uns ſobre altres, e encara que cridaſſen nou podien hoir los de fora. De aqueſta ventura moriren .Mccclxxv. genoueſos aquell dia, e ſi mes ni foſſen entrats mes ni foren morts. Lo capita que ſtaua defora, veu que tants genoueſos eren entrats e que non exia negu, preſtament ſe reculli en les naus. Lo Meſtre que veu que mes gent no entraua, feu exir fora del caſtell la major part dels cauallers e manals que tants com ne trobaſſen quels prengueſſen, e en aquella jornada fon feta gran deſtruccio dels genoueſos. Lo capita, de continent que fon recollit, feu recollir tota la ſua gent e feu dar vela a les naus, fahent la via de Barut, perque ſabien que lo Solda era aqui. Lo capita fon dauant ell e recitali tot lo fet que li era ſeguit en Rodes. Hagueren conſell entre ells, a inſtancia e requeſta dels genoueſos, e fon concordat per tots que lo Solda en perſona paſſas en la ylla de Rodes ab lo major poder que pogues: que en les dues naus porien paſſar en dos o en tres viatges. Lo Solda feu poſar en orde .xxv. milia mamellucs e trameſlos en la dita ylla. Com les naus tornaren, paſſa lo Solda ab .xxxiij. milia moros. Les naus anauen e venien, que paſſats .cl. milia combatents ſe trobaren dins la ylla, e com la hagueren tota deſtrohida, de un cap fins al altre, poſaren lo ſiti ſobre la ciutat, e les naus guardauen lo port perque noy entras vitualles: e caſcun dia dauen .iij. combats al caſtell, hu per lo mati, altre al mig jorn e laltre ans del ſol poſt. E los de dins defenienſe molt virilment com cauallers, empero eſtauen ab congoxa perquels fallien les vitualles, e vengueren ab gran neceſſitat que hauien de menjar los caualls, los gats, fins a les rates. Lo Meſtre vehenſe en tan gran neceſſitat, trames per tots los mariners, e preguals molt que doneſſen orde que un berganti pogues paſſar entre les naus. Preſtament los mariners forniren lo berganti de totes coſes neceſſaries. Lo Meſtre feu letres al Papa, al Emperador e a tots los Reys e Princeps de creſtians, notificantlos la grandiſſima neceſſitat en que era poſat, preguantlos quel volgueſſen ſubuenir. Parti lo berganti una nit que plouia e fehia molt gran foſca, paſſaren que no foren gens ſentits, e per ſon diſcurs donaren les letres. E caſcun Princep los fehia bona reſpoſta, empero la ajuda era molt tarda. E aqueſtes letres eren vengudes al rey de França qui proferi molt e feu poch. Totes aqueſtes rahons que dites he, recitaren los cauallers qui de la cort del rey de França eren venguts al duch de Bretanya. E lo Duch moſtraua dolres molt del Meſtre e de la religio, dient alli preſents tots, moltes virtuoſes paraules, entre les quals en ſpecial dix: que trametria embaxadors al rey de França, que ſi ell volia trametre ſocors al gran Meſtre de Rodes, e li ſeria plaſent que ell hi anas per capita, ho faria de molt bona voluntat, hey deſpendria de ço del ſeu .cc. milia ſcuts. Lendema per lo mati tingue conſell, e foren elets .iiij. embaxadors, un Arquebiſbe e un Biſbe, un Veſcomte, e lo quart fon Tirant lo Blanch, per ço com era bon caualler e de la fraternitat de la Garrotera. Com los embaxadors foren dauant lo rey de França explicaren llur embaxada, e dixlos que al quart dia los retria reſpoſta: e paſſa mes de .j. mes ans que dell pogueſſen ſaber lo que deliberaua de fer. Com hague prou ſtat, dixlos: que per al preſent ell no podia entendre en tals fets, com fos occupat en altre negocis que li anaua mes interes. Los embaxadors ſen tornaren ab la reſpoſta. Com Tirant ſabe que tanta moriſma ſtaua ſobre Rodes, e que negu nols ſocorria, parla ab molts mariners demanantlos de conſell ſi ſeria poſſible que ell los pogues ſocorrer. E diguerenli que ſi ell hi anaua, axi com dehia, ello los poria ben ſocorrer e poria entrar dins lo caſtell de Rodes, no enuers la part del moll, mas a la altra part. Tirant ab voluntat del Duch, e ab licencia e voluntat de ſon pare e de ſa mare, compra una groſſa nau e feula molt be armar e proueir de moltes vitualles. Seguis que per la conexença que Tirant hauia ab los cinch fills del rey de França, e lo menor de tots hauia nom Phelip, que era un poc ignorant e tengut en poſſeſſio de molt groſſer, e lo Rey per cauſa de aço ne fehia poca eſtima, e la gent non fehien neguna mencio dell. E un gentilom quil ſeruia, ſabent que Tirant anaua ab una nau en Rodes, e per paſſar en Hieruſalem, hauent deſitg gran de anar en aquelles terres, dix a Phelip les ſeguents paraules: