Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 87

CAPITOL LXXXVII.

Com lo rey de Cicilia pregua a Tirant quel acollis en la ſua nau per paſſar al Sanƈt Sepulcre de Hieruſalem.

P

Er lo bon grat que tinch de vos, Tirant, e per la molta virtut que en vos tinch coneguda, me obligua que deſige fer per vos alguna coſa que us fos accepte, e us tindre a molta gracia que us vullau amprar de mi, que no ſera coſa neguna que us ſia deneguada, car yo us ame e us vull tenir en compte de un germa o fill per los aƈtes que us veig fer de virtuos caualler, qui ſon tals e de tan gran renom e fama, que ſou merexedor de hauer premi de noſtre ſenyor Deu en aqueſt mon, e en altre la ſua eterna gloria: car la gloria de la voſtra empreſa poſa en gran dejeƈtio a tots los princeps de la creſtiandat que en tan gran neceſſitat no han volgut ſocorrer lo Meſtre de Rodes. E ſi la diuina Bondat me fehia gracia quem donas a ſentir en aqueſt ſanƈt viatge la ſua eterna vida, per yo poder anar ab vos a la ſanƈta perdonança de Hieruſalem, deſfreçat per ço que de negu conegut no ſia, aço ſeria coſa que us tendria a mes grat que ſim daueu un regne, e de tota la vida mia vos ne reſtare obliguat, perque us prech ab molta amor que no me denegueu, e haja de vos tal reſpoſta com de la voſtra acoſtumada virtut ſe eſpera. Acabant lo Rey, feu principi Tirant ab un tal parlar: Molta gloria ſeria per a mi que la excelencia voſtra me volgues pendre per ſeruidor, com de germa o de fill yo non ſo merexedor ne us ho he ſeruit, e fas infinides gracies a la excelencia voſtra, ſi la neceſſitat mo requeria me ampraria de la alteſa voſtra com ſi foſſeu mon natural ſenyor a qui tota ma vida hagues ſeruit, e us ne beſe les mans. De anar en la mia nau, ſenyor, la nau, los bens meus e la perſona es tot de la excelencia voſtra, e podeu manar e ordenar de tot axi com de coſa voſtra propia, car, ſenyor, yo deſige ſeruir la alteſa voſtra e obeir de tot lo que maneu: empero, ſenyor, la principal intencio mia com yo parti de ma terra, fon ab propoſit leal e verdader de anar en Rodes e ſocorrer aquella ſanƈta religio, la qual eſta en punt de eſſer del tot deſolada, e aço per cauſa dels cruels genoueſos qui ſolament los plau la gloria dels vençuts e no dels vencedors, no tenint clemencia ne pietat a llur proiſme creſtia, ans fan part manifeſta ab los infels. Tirant, dix lo Rey, yo veig la voſtra ſanƈta intencio e bon propoſit, e feu com a caualler ſingular e catholich creſtia: yo ſo be content del merit de la voſtra ampreſa, la qual es ſanƈta, juſta e bona, e per ço tinch yo ara molt major voluntat de anar hi ab vos, e us vull ajudar de tot mon poder de totes les coſes per a vos e a la voſtra ampreſa neceſſaries. E Tirant lin feu infinides gracies, e axi reſtaren de acort: e Tirant ſupplica al Rey fos de ſa merce entras dins la nau e miras qual apartament mes li plauria. Com lo Rey hague mirada la nau, elegi li fos feta una cambra prop lo arbre, per ço com alli va la nau mes ſegura com corre fortuna. Entre lo Rey e Tirant caſcun dia paſſauen moltes rahons de moltes coſes, e vengueren a parlar de Phelip lo qual Tirant deſijaua que fes matrimoni ab la Infanta, ab lo dot que lo Rey li hauia dit, e lo Rey venia hi be per liguarſe ab la caſa de França, e dix: Tirant, de aqueſts afers yo no clouria res ſens voluntat de ma filla, perque a ella te de ſeruir, e ſi ella es contenta per ma part vos offir lo matrimoni e darli he tot lo que li he offert: yo de bon grat ne parlare ab la Reyna e ab ma filla, e ſabuda llur intencio, ans de noſtra partida lo matrimoni ſe fermara. Lo Rey feu venir en la ſua cambra a la Reyna e a ſa filla, e dix los ſemblants paraules: La cauſa, Reyna, e vos ma filla, perqueus he fetes venir açi, es per manifeſtarvos la mia breu partida, car yo tinch deliberat ab lo diuinal auxili de anar en companyia de Tirant a la ſanƈta perdonança del ſanƈt Sepulcre de Hieruſalem, e perque conegut no ſia no vull portar ab mi ſino un gentilom quim ſerueixqua, e perque la vida e mort mia eſta en las mans de noſtre ſenyor Deu, volria que ans de ma partida, vos ma filla, foſſeu collocada en matrimoni que reſtauſſeu contenta e conſolada, e que yo en ma vida ne haja aqueſt plaer: e ſi aqueſt fill de Rey que açi es voleu per liguarnos en germandat ab lo mes alt Rey de la creſtiandat, yo ſo cert que ab conſell e ajuda de Tirant e ab la bona voluntat que Phelip hi moſtra, la coſa vendra a bona concluſio. Donam de parer, dix la Infanta, que la ſenyoria voſtra ſab be com la nau paſſaran .xv. dies que no haura acabat de carreguar, ne ſera en orde per partir, e dins aqueſt temps la alteſa voſtra, ab conſell de mon oncle e germa voſtre lo duch de Meçina, poreu concordar lo negoci, puix lo Duch ſe eſpera eſta nit o dema eſſer açi. Molt be dieu ma filla, dix lo Rey, e raho es quey ſia demanat. Perdonem la alteſa voſtra, dix la Infanta, que puix la excellencia voſtra te deliberat de anar en aqueſt ſanƈt viatge, deurieu fer una gran feſta a fi que Tirant e tots los de ſa companyia com ſereu dins mar vos ſerueixquen de millor voluntat, e daltra part ſi venia en orelles del rey de França, conegues que la alteſa voſtra fa mencio de ſon fill Phelip: e diumenge qui ve ſia manada celebrar feſta e ſala general que dure .iij. dies, que les taules eſtiguen parades nit e dia, e que continuament trobaſſen viandes abundantment per a tots aquells qui venir hi volgueſſen. Per la mia fe, ma filla, dix lo Rey, vos hi haueu millor penſat que yo no hauia, e ſo molt content ques faça, e per quant ſtich molt occupat per cauſa de la mia partida en dexar lo Regne en bon ſtament, e que negu no pugua res ſentir de la partida mia per los grans inconuenients que ſeguir ſen porien com ſiam en terra de moros, per tots aqueſts ſguarts volria que vos ma filla hi tingueſſeu les mans en ordenar ho. Lo Rey preſtament feu venir lo majordom e los compradors, e manals que feſſen tot lo que ſa filla Ricomana los manas: e ells digueren que eren contents. Totes les coſes per la Infanta foren molt be ordenades e deuiſades de moltes e diuerſes maneres de viandes per moſtrar la ſua gran diſcrecio. E aqueſta feſta no fon ordenada per la Infanta per pus ſino per prouar a Phelip e veure en ſon menjar quin comport fehia. Lo dia aſignat del ſolemne conuit, la Infanta hauia ordenat que lo Rey e la Reyna e Phelip y ella, tots .iiij. menjaſſen alt en una taula, e lo duch de Mecina e Tirant e tots los altres comtes e barons, e les altres gents menjaſſen mes baix de la taula del Rey. Venint la veſpra de la feſta, lo Rey trames dos cauallers a Phelip e a Tirant, preguantlos que per a lendema a la miſſa e al dinar foſſen ab ell: e ells ab molta humilitat acceptaren lo conuit. Per lo mati ells ſe abillaren lo millor que pogueren e tots los ſeus per lo ſemblant foren al palau, e feren reuerencia al Rey: e lo Rey ab gran affabilitat los rebe, e pres a Phelip per la ma, e lo duch de Mecina a Tirant, e axi anaren fins a la ſgleſia. Com lo Rey fon en la ſua capella, demanarenli licencia de anar acompanyar a la Reyna e a ſa filla: e lo Rey fon molt content. E acompanyant les Phelip pres del braç a la Infanta per ſtarli prop: e Tirant nos partia prop de Phelip per dupte que no fes o que no digues alguna bajania que vingues en deſgrat de la Infanta. Dita la miſſa, e lo Rey tornat en lo palau ab tots los altres, lo dinar fon preſt. Lo Rey aſigue en mig de la taula, e la Reyna al ſeu coſtat, e lo Rey per fer honor a Phelip lo feu ſeure al cap de la taula e la Infanta dauant Phelip. Tirant volia reſtar de peus per ſtar prop de Phelip, e lo Rey li dix: Tirant, mon germa lo duch de Mecina vos ſta ſperant, que nos vol ſeure ſens vos. Senyor, ſia de voſtra merce, dix Tirant, manarli ques ſegua, car en tal feſta com es aqueſta de raho es que yo haja a ſeruir a fill de Rey. La Infanta, no ab prou paciencia, li dix ab la cara un poch irada: No cureu, Tirant, de ſtar toſtemps en les faldes de Phelip, car en la caſa del ſenyor Rey mon pare hi ha prou cauallers quil ſeruiran, e no fretura eſſer hi vos. Com Tirant veu la Infanta parlar ab paſſio, e era forçat de anarſen, acoſtas a la orella a Phelip e dixli: Com lo Rey prendra aygua e veureu que la Infanta ſe leue e done del genoll en terra e ab la ma te lo baçi, feu vos lo que ella fara, e guardau vos de fer alguna groſſeria. E ell reſpos que ſi faria. Tirant ſent ana, e com tots foren aſſeguts portaren la aygua mans als Rey, e la Infanta dona dels genolls en terra, e prengue un poch del baçi. E Phelip volgue fer per lo ſemblant, empero lo Rey nou volgue conſentir. E tal orde mateix ſerua en la Reyna. E venint al lauar de la Infanta, ella pres la ma a Phelip uſant de corteſia e de gentilea e dix que no era raho, e ell dona del genoll en terra e volgueli tenir lo plat, empero ella james ſe volgue lauar fins que los dos ſe lauaren enſemps. Apres portaren lo pa e poſarenlo dauant lo Rey e a caſcu dells, e negu noy toca ſperant que portaſſen la vianda: Phelip com veu lo pa dauant pres cuytadament un ganiuet, e pres un pa e leſcal tot, e feune .xij. lesques grans, e adobales. Com la Infanta veu tal entrames nos pogue detenir de riure. Lo Rey e tots los que alli eren, e los cauallers jouens qui ſeruien, fehien un joch mortal a Phelip, e la Infanta ques concordaua ab ells, e axi fon forçat vingues a noticia de Tirant per ço com no partia james lo ull de Phelip, e leuas correns de taula e dix: Per mon Deu, Phelip haura fallit en ſa honor, que deu hauer feta alguna gran bajania? e poſas al coſtat ſeu, dauant la taula del Rey, e ſtigue mirant a caſcuna part de la taula e veu les leſques del pa que Phelip hauia tallat, e veu que lo Rey ni negu no hauien tocat en lo pa, e preſtament preſumi la occaſio de les rialles. Tirant li leua preſtament les leſques, mes ma a la boſſa e trague .xij. ducats en or, e poſa en caſcuna leſqua un ducat, e feu ho donar a .xij. pobres. Com lo Rey e la Infanta veren lo que Tirant hauia fet, tots ceſſaren de riure. Dix lo Rey a Tirant quina ſignificança tenia lo que hauia fet. Senyor, dix Tirant, com haure complit lo quey tinch a fer, ho dire a voſtra alteſa. Tirant dona totes les leſques, caſcuna ab ſon ducat, e la darrera ſe acoſta a la boca e dixhi un Aue Maria, e donala. Dix la Reyna, molt me plauria ſaber aqueſt entrames. Reſpos Tirant en la ſeguent forma: