Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 98

CAPITOL XCVIII.

Com la infanta de Cicilia trames per Tirant e manifeſtali com era contenta de complir lo matrimoni ab Phelip.

A

B los ſolicits treballs de la mia enamorada penſa ſo venguda a noticia de les ſingulars perfeccions que de Phelip tinch conegudes, car per occular experiencia he viſt la ſua pratica e real condicio eſſer molt generoſa, e fins açi ſo venguda molt forçada en atorguar aqueſt matrimoni per algunes coſes que la mia anima ſtaua molt duptoſa, perque de açi auant yo ſo contenta de complir tot lo que per la majeſtat del ſenyor Rey mon pare me ſera manat: e puix vos, per voſtra molta virtut, ſou ſtat lo principi del be e delit de Phelip, que ſiau la fi de traure dues animes de una mateixa pena. Hoint Tirant les paraules tan affables de la Infanta reſta lo mes aconſolat home del mon, a la qual no tarda reſpondre. Lo generos animo de voſtra celcitut, ſenyora, ha pogut conexer yo ab quanta affeccio e ſolicitut he treballat en daruos tal companyia, que enſemps honor e delit aconſeguiſſeu, per be que moltes veguades haja conegut que la alteſa voſtra ſtaua enujada e mal contenta de mi per yo manifeſtar les perfeccions de Phelip, penſant feruos ne ſeruir, e eſtich molt content com la celcitut voſtra ha coneguda la veritat e es fora de totes les paſſades errors e reduhida a la bona part, per hon ſe hauia de moſtrar la voſtra gran diſcrecio, perque ara de continent men vaig a parlar ab lo ſenyor Rey per darhi preſta concluſio. Tirant pres licencia de la Infanta e anaſen al Rey, e dixli les ſeguents paraules: La congoixa gran que veig paſſar als embaxadors de França ſobre aqueſt matrimoni, me fa venir a voſtra majeſtat a ſupplicar que puix lo haueu atorguat que ſi done compliment, o doneu licencia als embaxadors que ſen puguen tornar a llur ſenyor: e ſi la alteſa voſtra nou pendra en enuig que yo parle ab la ſenyora Infanta de part de voſtra alteſa, yo crech que ab lo diuinal auxili e ab les naturals rahons que yo li ſabre dir, me pens que ella ſe inclinara a fer tot lo que la majeſtat voſtra volra ne manara. Si Deu me done conſolacio en la anima y en lo cors, dix lo Rey, yo ſere molt content ques faça, e us prech que vos hi vullau anar a preguarlan per part mia e voſtra. Tirant ſe parti del Rey e torna a la Infanta e trobala ques ligaua, e recitali lo parlament que hauia tengut ab lo Rey. Dix la Infanta: Tirant, ſenyor, yo confie molt en la voſtra gran noblea e virtut, perque yo poſe tot aqueſt fet en voſtre poder, e tot lo que vos fareu you tindre per fet, e ſi ara voleu ques faça tan be mi fermare de bon grat. Tirant vehent la diſpoſicio, veu a Phelip qui ſtaua a la porta eſperant de acompanyar a la Infanta a miſſa, supplica a la Infanta que fes anar de alli les donzelles per ço com dauant Phelip li volia dir altres coſes. La Infanta mana a les donzelles que ſen anaſſen a ligar: e elles foren totes admirades com la Infanta tan domeſticament parlaua ab Tirant. Com veu Tirant que totes les donzelles ſen foren anades, obri la porta de la cambra e feu entrar a Phelip. Senyora, dix Tirant, veus açi a Phelip lo qual te mes deſig e voluntat de ſeruir la ſenyoria voſtra que a totes les Princeſes del mon: perque ſupplich a la merce voſtra, agenollat axi com ſtich, de volerlo beſar en ſenyal de fe. Ay Tirant, dix la Infanta, yo preguare a Deu que voſtra boca peccadora no vingua a pa exut, aqueſtes ſon les rahons quem volieu dir? la voſtra cara manifeſta lo que te al cor, com lo ſenyor Rey mon pare mo manara you fare. E Tirant ſigna a Phelip, e aquell preſtament la pres en los braços, e portala en un lit de repos quey hauia, e beſala cinch o .vi. voltes. Dix la Infanta: Tirant, no confiaua yo tan poch de vos, quem haueu fet fer? yous tenia en compte de un germa, e haueume poſada en mans de aquell qui no ſe ſim ſera amich o enemich. Cruels paraules, ſenyora, veig quem dieu: com pot Phelip eſſer enemich de la excellencia voſtra, qui us ama mes que a la ſua vida, e us deſija tenir en aquell lit de parament, hon ha dormit eſta nit, ſis vol tota nua o en camiſa? e creheu que ſeria lo major be que ell poria hauer en aqueſt mon: e puix ſenyora, dix Tirant, pujantuos en aquell ſuperior grau de dignitat que la alteſa voſtra mereix, al deſauenturat de Phelip, qui mor per la voſtra amor, deixauli ſentir part de aquella gloria que tant ha deſijada. Deu men defena, dix la Infanta, em guarde de tal error, com me tendria per vil de conſentir una tan gran nouitat. Senyora, dix Tirant, Phelip ni yo no ſom açi ſino per ſeruiruos, voſtra benigna merce prengua una poqua de paciencia: e Tirant li pres les mans, e Phelip volgue uſar de ſos remeys. La Infanta crida, e vengueren les donzelles e pacificarenlos, e donarenlos per bons e per leals. Com la Infanta fon liguada, veſtis molt pompoſament, e Phelip e Tirant la acompanyaren a la miſſa, enſemps ab la Reyna: e aqui ans de la miſſa los ſpoſaren, e lo diumenge apres foren fetes les bodes ab molta ſolemnitat, e foren fetes grans feſtes qui duraren .viij. dies, de juntes, torneigs, e dances, e momos de nit e de dia. Per tal forma fon feſtejada la Infanta que ella reſta molt contenta de Tirant, e molt mes de Phelip, que li feu tal obra que james la oblida.