Vés al contingut

Pàgina:Catalunya a Grecia (1906).djvu/96

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
96
Rubió i Lluch

infondre en ells anhels de saber. La clerecia grega s trobava allavors en la mateixa crasa ignorancia on la deixà al començament del segle XIIIè l metropolità d'Atenes Miquel Acominatas [1]. Els fogars principals de la cultura bisantina en l'Edat Mitjana foren Bisanci i el Mont Athos, no Atenes. Era natural que ls sacerdots grecs de la Grecia franca que hi anaven a ilustrar-se no tornessin en llur majoria a llur antiga patria, on no ls esperava cap avenir, car els conqueridors no toleraven, al costat de la llur, la gerarquia eclesiastica cismatica dels vençuts [2]. Les Seus patriarcals o metropolitanes de Constantinoble, Filadelfia, Tessalonica, i fins la mateixa porpra imperial, eren, en cambi, la recompensa que ls esperava als Palamas, Filoteos, Niceforos i Cantacuzenos, que aprenien la cultura classica i les ciencies historiques i teologiques en els famosos monastirs del Mont Sant de l'helenisme migeval, pillats séns pietat per l'estol den Rocafort [3]. Aqueixa falta de prelats ortodoxes en la

  1. Χριστιανιχαι Άθήναι ύπό Τάσσον Δ. Νεροντσον. Βιβλίον Β., pag. 184. Vide l quadern XIII del Δελτίον τής ίστοριχής χαί έθνολογιπ ής έταιρίας τής Έλλάδος (Atenes, 1892).
  2. Neroutsos: Χριστιανιχαί Άθήναι, pag. 134.
  3. Està confirmat historicament el saqueig d'alguns