Vés al contingut

Pàgina:Catalunya a Grecia (1906).djvu/97

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
97
Catalunya a Grecia

Grecia propriament dita implicava la falta d'escoles gregues, i venia a esser la causa principal de l'ignorancia del poble i de la clerecia. En semblant situació s trobava també la clerecia llatina, fòra d'alguna que altra excepció, com la del dominic Guillem de Meerbeke, arquebisbe de Corent en 1280, qui traduí al llatí diverses obres d'Aristotil, Proclo, Hipocrate i Galè. Generalment els clergues occidentals s'estimaven més passar a Roma i fins a la veína Eubea pera continuar llurs estudis, que no pas romandre a Tebes o a Atenes [1].

    monastirs del Mont Athos pels catalans (II Καλλίγα.—Μελέται βυζαντινής ίστοριας (Atenes, 1894, pag. 331) i la destrucció del castell de Sant Omer a Tebes. En cambi, no poden provar-se de la mateixa manera les vandàliques destruccions que alguns historiadors els atribueixen respecte d'Atenes, çò es: les oliveres de Colona, part de la ciutat situada al peu de l'Acropolis i l'iglesia cristiana, edificada en l'antic temple d'Esculapi. Al contrari, les clàssiques construccions d'Atenes s'escaparen de la ruína fins a l'epoca turca i veneciana. Vide Gregorovius, obra citada, II, pag. 53.

  1. En 1309 el Dux Pietro Gradenigo demanava a l'arquebisbe de Tebes que deixés disfrutar del seu benefici a un canonge, súbdit seu, mentres acabava ls seus estudis a Venecia. Durant el govern dels vireis catalans molts habitants d'Atenes s'estimaven més traslladar-se a la veneciana Eubea pera joir de més tranquilítat, i això va donar lloc a disgustets entre Venecia i la Companyia . — Hopf: Griechenland im Mittelalter (Leipzig, 1870), vol. VI, pag. 439.