Vés al contingut

Pàgina:Catalunya a Grecia (1906).djvu/98

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
98
Rubió i Lluch

El citat Acominatas, que visqué abans de la conquista franca, deia a un amic seu que si continuava residint per gaire temps més a Atenes acabaría per tornar-se barbre [1]. Amb el judici d'aquell savi prelat coincideixen les impressions dels viatgers que en el segle XIVè visitaren l'Atica i la Beocia catalanes: Ludolf de Sudheim, Jordà de Severaç i Abulfeda [2]. El primer, que hi va esser en 1335, diu que «Atenes, ont en altre temps brillava la ciencia dels helens, se trobava al la vors quasi despoblada». Prop de mig segle després els habitants catalans de dita ciutat se queixaven així mateix a Pere IV de la pobretat e afany del poble de aquella universitat [3]. Reflexe, encara que retoric, de decadencia, es també la carta d'Athanasios Lepanthrenos a l'historiador bisantí Nicefor Gregoras, que ressenyà els ultims fets de la Companyia catalana, en la qual manifesta «que ls atenesos i els tebans i els que habiten el Peloponès han cambiat l'antiga felicitat per la barbarie, i sofreixen els ultims extrems de l'esclavitut» [4]. Solament alguna

  1. [text grec] χρόνιος [text grec] έν Άθήναις. Edició Lambròs, vol. II, pag. 44.
  2. Hopf: Griechenland, vol. VI, pags. 431-32
  3. Arx. Cor. d'Aragó, reg. 1.366, foi. 66 v.
  4. Edició de Bona, vol. I, pag. XCIV. Άθηναῖοε γε