Cançó del Comte Arnau

De Viquitexts

Cançó del Comte Arnau
de
l'àmbit tradicional català

Es tracta d'una peça poètica que es recitava i es recita a Ripoll, d'on probablement en fou originària. La cançó resumeix els pecats del Comte l'Arnau, personatge llegendari per excel·lència de la mitologia catalana.

La comtessa està asseguda,-viudeta igual!,
la comtessa està asseguda-al seu palau.

Se li presenta a la cambra,-valga'm Déu val!
se li presenta a la cambra-lo comte Arnau,

Tot cobert de roges flames,-ai, quin espant!,
tot cobert de roges flames,-valga'm Déu val!

-Tota sola feu la vetlla,-muller lleial?
Tota sola feu la vetlla,-viudeta igual?

-No la faig jo tota sola,-comte l'Arnau;
no la faig jo tota sola,-valga'm Déu val!

-Qui teniu per companyia,-muller lleial?
Qui teniu per companyia,---viudeta igual?

-Déu i la Verge Maria,-comte l'Arnau;
Déu i la Verge Maria,-valga'm Déu val!

-A on teniu les vostres filles,-muller lleial?
A on teniu les vostres filles,-viudeta igual?

-A la cambra són que broden,---comte l'Arnau;
a la cambra són que broden-seda i estam.

-Me les deixaríeu veure,-muller lleial?
Me les deixaríeu veure,-viudeta igual?

-Massa les espantaríeu,-comte l'Arnau,
massa les espantaríeu,-valga'm Déu val!

-Deixeu-me'n endur una filla,-muller lleial,
que amb mi passarà les penes-que estic passant.

-Així com les heu guanyades,-valga'm Déu val!,
tot sol com pugueu passau-les,-comte l'Arnau.

-Solament la més xiqueta,-muller lleial;
solament la més xiqueta,-viudeta igual.

Tant m'estimo la més xica,-comte l'Arnau;
tant m'estimo la més xica,-com la més gran.

Per què no caseu les filles,-muller lleial?
Per què no caseu les filles,-viudeta igual?

-Perquè no tinc dot per dar-les,-comte l'Arnau,
perquè no tinc dot per dar-les,-valga'm Déu val!

-Al capdavall de l'escala,-muller lleial,
al capdevall de l'escala---n'hi ha l'arjant.

-Són monedes mal guanyades,-valga'm Déu val!
Són monedes mal guanyades,-comte l'Arnau.

-A on teniu los vostres fills,-muller lleial?
A on teniu los vostres fills,-viudeta igual?

-A la cambra són, que juguen,---valga'm Déu val!
A la cambra són, que juguen,---comte l'Arnau.

-A on teniu vostres criades,-muller lleial?
A on teniu vostres criades,-viudeta igual?

-A la cuina són, que renten,-comte l'Arnau;
a la cuina són, que renten---plata i aram.

-Me les deixaríeu veure,-muller lleial?
Me les deixaríeu veure,-viudeta igual?

-Massa les espantaríeu,-comte l'Arnau;
massa les espantaríeu,-valga'm Déu val!

-A on teniu los vostres mossos,-muller lleial?
A on teniu los vostres mossos,-viudeta igual?

-A la pallissa, que dormen,-comte l'Arnau;
a la pallissa, que dormen-valga'm Déu val!

-Pagueu-los bé la soldada,-muller lleial;
ja veieu les meves penes,-viudeta igual!

-Així que l'hauran guanyada,-comte l'Arnau;
així que l'hauran guanyada,-valga'm Deu val!

-Per on heu entrat vós ara,-comte l'Arnau?
Per on heu entrat vós ara,-valga'm Déu val!

-Per la finestra enreixada,-muller lleial;
per la finestra enreixada,-viudeta igual!

-Ai, que me l'haureu cremada,-comte l'Arnau!
Ai, que me l'haureu cremada,-valga'm Déu val!

-Ni tan sols us l'he tocada,-muller lleial;
ni tan sols us l'he tocada,-viudeta igual!

-Què és aixó que us surt del cap,-comte l'Arnau?
Què és aixó que us surt del cap?-Valga'm Déu val!

-Males coses que he pensades,-muller lleial;
males coses que he pensades,-viudeta igual.

-Què és aixó que us ix pels ulls,-comte l'Arnau?
Què és aixó que us ix pels ulls?-Valga'm Déu val!

-Són les males llambregades,-muller lleial;
són les males llambregades,-viudeta igual!

-Què és aixó que us ix pels nassos?-comte l'Arnau?
Què és aixó que us ix pels nassos-Valga'm Déu val!

-Són les coses que he olorades,-muller lleial;
són les coses que he olorades,-viudeta igual!

-Què és lo que us ix per la boca,-comte l'Arnau?
Què és lo que us ix per la boca?-Valga'm Déu val!

-Són les males paraulades,-muller lleial;
són les males paraulades,-viudeta igual!

-Què vos ix per les orelles,-comte l'Arnau?
Què vos ix per les orelles?-Valga'm Déu val!

-Males coses que he escoltades,-muller lleial;
males coses que he escoltades, viudeta igual!

-Què és això que us ix pels braços,-comte l'Arnau?
Què és això que us ix pels braços?-Valga'm Déu val!

-Són les males abraçades,-muller lleial;
són les males abraçades,-viudeta igual!

-Què és lo que us ix per les mans,-comte l'Arnau?
Què és lo que us ix per les mans?,-Valga'm Déu val!

-Males coses que he tocades,-muller lleial;
males coses que he tocades,---viudeta igual!

-Què és això que us ix pels peus,-comte l'Arnau?
Què és això que us ix pels peus?-Valga'm Déu val!

-Els mals passos que donava,-muller lleial;
els mals passos que donava,-viudeta igual.

Què és aquest soroll que sento,-comte l'Arnau?
Què aquest soroll que sento,-que em dóna espant?

-És el cavall que m'espera,-muller lleial;
és el cavall que m'espera,-viudeta igual!

-Baixeu-li grana i civada,-comte l'Arnau;
baixeu-li grana i civada,-valga'm Déu val!

-No menja gra ni civada,-muller lleial,
sinó ànimes damnades,-si n'hi donau.

-A on vos han donat posada,-comte l'Arnau?
A on vos han posada?-Valga'm Déu val!

-A l'infern me l'han donada,-muller lleial;
a l'infern me l'han donada,-viudeta igual!

-Per què allí us l'han donada,-comte l'Arnau?
Per què allí us l'han donada,-valga'm Déu val!

-Per soldades mal pagades,-muller lleial,
i donzelles deshonrades,-viudeta igual!

-Cada dia us faig l'oferta,-comte l'Arnau;
cada dia us faig l'oferta,-valga'm Déu val!

-Vos dic no em feu pas l'oferta,-muller lleial;
vos dic no em feu pas l'oferta,-viudeta igual;
que com és me feu l'oferta,-muller lleial,
que com més me feu l'oferta,-més pena em dau.

Feu-ne tancar aquella mina,-muller lleial;
Feu-ne tancar aquella mina,-viudeta igual,
que dóna al convent de monges,-muller lleial;
que dóna al convent de monges-de Sant Joan.

Quina hora és que el gall ja canta,-muller lleial?
Quina hora és que el gall ja canta,-viudeta igual?

-Les dotze hores són tocades,-comte l'Arnau;
les dotze hores són tocades,-valga'm Deu val!

-Ara per la despedida,-muller lleial,
ara per la despedida,-dem-nos les mans.

-Massa me les cremaríeu,-comte l'Arnau;
massa me les cremaríeu,-valga'm Déu val!