El poema de La rosa als llavis/Blanca bruna
De Viquitexts
| ← Visca l'amor | Blanca bruna El poema de La rosa als llavis |
I quan confiats els arbres → |
blanca
bruna
i fina com un pa de mel
-més que una amoreta collida al carrer
la seva geniva floria de sang
verge i desvestida
-joliu dolençant
camisa de seda com la lluna al ple
la rosa vermella floria també:
si ahir era poncella ara és mon tresor
-com la satalia cada pit rodó
