El poema de La rosa als llavis/Deixaré la ciutat

De Viquitexts

Dreceres ràpides: navegació, cerca


← Quina grua el meu estel Deixaré la ciutat
El poema de La rosa als llavis
Perquè has vingut →

deixaré la ciutat que em distreu de l'amor,
la meva barca
                        el Port
i el voltàmetre encès que porto a la butxaca-

l'autòmnibus brunzent
i el més bonic ocell
                                 que és l'avió
i temptaré la noia que ara arriba i ja em priva

li diré com la copa melangiosa és del vi
-i el meu braç del seu coll-
i veurà que ara llenço la stylo i no la cullo

i em faré el rostre pàl·lid com si fos un minyó
i diré           maliciós:
-com un pinyó és la boca que em captiva.