El poema de La rosa als llavis/Perquè has vingut

Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
                            envejosa
                                             a les roses:

mireu la noia que us guanya l'esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.

De tant que és jove enamora el seu pas
—qui no la sap quan la veu s'enamora.

Perquè has vingut ara torno a estimar:
diré el teu nom
                           i el cantarà l'alosa.