La comtessa

"Ahont aneu vos el bon comte -ahont aneu tan demati?
- Vatx à veure la comptessa - l'an de temps que no'ns hem vist.
- La comptessa ya n'es morta - ya es morta que yo ho pug dir,
Qu'el dia del seu enterro - yo la missa vatx oir,
Las cortinas del palacio - yo de dol las vatx cubrir,
Els infants qu'ella tenia, - yo de dol los vatx vestir."
Al sentir aixo el bon compte, - passa avant el seu camí,
Ab la punta de l'espasa - ell la fossa li va obrir,
"Alsat, alsat la comptessa - qu'el teu compte n'es aqui."
- Com m'alsaré, lo bon compte - si sola no m'pug tenir?
Casat, casat, lo bon compte - casat per l'amor de mi,
Y la dona que tindras - estimala com à mi,
Que com pensaras ab ella - també pensaras ab mi.
Y tot los fills que teniam - posa'ls en un monastir,
Posa'ls-hi chiquets no aprenguin - el mon que cosa vol dir,
Fes-los dir lo Pare-Nostre - el vespre y el demati."