Lo gayter del Llobregat (1858) - Amors que matan
| Sou al capítol «Amors que matan» | |||||
| Lo gayter del Llobregat (1858) | |||||
|
Barcelona | Sa mirada. A. E. Ll. | 
| ||
La flor.—¿Perqué, hermosa, me has privat
Dels besos del sol ardents,
De las caricias dels vents,
Dels cants del aucell amat?
¿Perque 'n eix gerro daurat,
Fret, com sens amor un cor,
Tens presa á eixa trista flor?
¿Es un delit náixer rosa?
La nina.—Oh, no! mes si ets tan hermosa,
Com vols que no 't tingue amor?
Com vols que vehente tan pura,
Deixás tacar ta diadema
Per la pols que tot ho crema,
Dels cuchs per la baba impura?
¿Com podia ma ternura
Contemplarte sens dolor
Morir del fret al rigor?
Jo 't guardo perque te adoro.
La flor.—Mes si lluny del jardí 'm moro
¿Qué me importa ton amor?
Lo aucell.—Llibre y ditxós era ahí,
Y volant de rama en rama,
Ja cantava á la qui me ama,
Ja als primers raigs del matí.
Perfums me dava 'l jardí,
Aygua 'ls rius y 'l sol calor:
¿Perqué donchs en grillons d' or
Ma ditxa has tornat, ingrata?
La nina.—Si ets tan hermós, si es tan grata
Ta veu, vols no t' tingue amor?
Vols que 't vege 'n aspre niu
Mitj gelat per la rosada
De hivern, y en la mitgdiada
Cremat pel sol del estiu ?
¿En lo bech del falcó altiu
O en los peus del cassador
Vols que 't plore mon trist cor?
Estimo tant ta bellesa!
Lo aucell.—Mes si 'm moro de tristesa,
Qué me importa ton amor?
La nina.—Es, ma mare, tan galant
Lo jovenet que me adora!
Es tan dols quant m' enamora!
Es tan trist de amor son cant!
En son ample front brillant
Llú del geni la claror:
¿Perquè donchs ab tant rigor
Me tancas balcons y reixas?
La mare.—Si ets tan bella, no mereixas,
Ma filla, que 't tingue amor?
¿No mereixas que gelosa
Guarde fins dels raigs del sol
Ton front hont no ha pres lo dol,
Ton bell cor de ángel, hermosa?
Que no gose 'n tu, com gosa
Lo avaro en son rich tresor,
Sent de ma vida la flor?
Perque te amo' 't tinch guardada.
La nina.—Mes si 'm moro de anyorada,
¿Qué me importa ton amor?
