Lo gayter del Llobregat (1858) - Confiansa en Deu
| Sou al capítol «Confiansa en Deu» | |||||
| Lo gayter del Llobregat (1858) | |||||
|
A *** despres de una lectura de Silvio Péllico | La nineta del Besós | 
| ||
Era la hora fresqueta
D' eixir lo sol,
En que 'ls aucellets cantan,
Cantan de amor:
Estava una nineta
Prop del Besós
Cullint flors en memoria
Del aymador.
Son aymador guerreija,
Qu' es valorós
Y cenyeix elm de plata
Y esparons d' or.
De anyorament plorava,
Plorava molt.
Ab los plors que li queyan
Rega las flors.
Ja veu passar tres patjes
Vestits de dol,
Qu' en tres caballs cavalgan,
Plens de tristor.
Lo un porta la corassa,
Lo altre 'l pendó,
Lo altre lo escut de ferro
De son senyor.
« Per qui, gentil nineta,
Culliu eix pom? »
—«Jo 'l cullo, ¡ay! en memoria
De mos amors.»
—«Si 'l feu, trista, pel duenyo
D’ eix gamfanó,
Feulo sols de vïolas,
Qu' es flor de morts:
«Pus la llansa del moro
Lo ferí al cor,
Y jau fret en l' arena
Vostre amorós.
«Lo rey de Aragó plora
Sobre 'l seu cos,
Que vetllan quatre comptes
Coberts de dol.»
—«Patges, los galants patges .
De mon amor,
Quant pregau per éll, tristos,
Pregau pels dos.
«Pus del moro la llansa
Ferintlo á mort,
Dos cors ferí amorosos
Ab un sol colp.»
Tan plorava la nina
Que fa condol;
De tan com ella plora
Son cor se romp.
Sols un dia passava
Y al naixe' 'l sol
Mentre 'ls aucellets cantan,
Cantan de amor,
Del poble las campanas
Ab trist renou
Ploravan de la nina
La trista mort.
Sols un dia passava,
Y al eixi' 'l jorn
Quant las campanas ploran,
Ploran de dol,
Las ninetas desfeyan
Sobre son front
Lo ram que ahi estrenyia
Contra son cor.
