Lo gayter del Llobregat (1858) - Lo compte Borrell II

De Viquitexts





LO COMPTE BORRELL II.






Iba tan tinto de sangre
Que una brasa parecia,
La espada lleva hecha sierra
De los golpes que tenia.
El almete de abollado
En la cabeza se hundia.
  ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·

«Ayer villas y castillos,
«Hoy ninguno poseia;
«Ayer tenia criados
«Y gente que me servia,
«Hoy no tengo una almena
«Que pueda decir que es mia.»
Romances del Rey Rodrigo.




Del riu de las ayguas roijas
La ribera un jorn seguia
Lo compte Borrell segon
Que á caball fugint venia
De sa vila.

Era de nit y la lluna
Sobre las ayguas lluía
Vestint com de un vel de plata
Las bellas torras moriscas
De las vilas.

Mitj caygut lo rich mantell,
Rompuda la capellina,
Y penjat atras lo escut
Ahont las roijas barras brillan
De sa vila:

Tints los esparons en sanch
Que de son caball corria,
Cobert de pols y suor
Axi l'vell compte planyia
La sua vila.

«A Deu siau mos palaus
De Barcelona l' antiga,
Que de avuy per sempre pers
Ton compte, comptesa viuda,
¡Oh ma vila!

«Que Almançor te ha conquistat,
Almançor lo de Sevilla,
Y ha arrossegat per la pols
Tos pendons que 'l mon temia,
¡Oh ma vila!

«De sanch tos carrers y murs
Y plassas estan tenyidas,
Y encara en mon cor ressonan
Los gemechs dels que morian,
¡Oh ma vila!

«Tos temples están deserts
Y rodejats de ruïnas
Que 'l foch de las naus encesas
Ab roija flama il-lumina,
¡Oh ma vila!

«Tas fortas torras romanas
Jauhen pel sol derruidas
Perque 'l carro del rey moro
Rodás sobre llurs relliquias,
¡Oh ma vila!

«Tos fills has perdut, Comptesa,
Tos fills de mes valentía
Que guerreijant per' salvarte
Ab gloria á tos peus morian,
¡Oh ma vila!

«Eix matí me gosí encara
De boyra en veurert' cenyida,
Y eixa nit ploro al mirarte
Cenyida de flamas vivas,
¡Oh ma vila!

«Mes testimoni es Monsenv,
Que alsa sa nevada cima
Per sobre les richs palaus
De núvols que 'l sol matisa,
¡Oh ma vila!

«De com juro devant Deu,
Devant del estels que 'm miran
Plantar las creus de San Jordi
Sobre los murs de Sevilla,
¡Oh ma vila!

«De com juro per la creu
De ma espasa damasquina,
Que Almançor qu' es ton rey ara
Será ton esclau un dia,
¡Oh ma vila!

Axi jurá, y sospirant
Y despedintse ab la vista
Plena de plors, mes de rabia
Que del dolor que sofria,
De sa vila,

Vingué á alsar en las montanyas
La host temuda que devia,
Si no en Sevilla plantar
Lo pendó hont las barras brillan
De sa vila,

Arrancar sos richs palaus
A Almançor lo de Sevilla,
Y borrar ab sanch de moros
Lo afront que feren un dia
A sa vila.

Mars de 1839.