Lo temps és tal que tot animal brut
requer amor, cascú trobant son par;
lo cervo brau sent en lo bosch bramar,
e son fér bram per dolç cant és tengut;
agrons e corps han melodia tanta
que llur semblant, delitant, enamora;
lo rossinyol de tal cas s'entrenyora,
si lo seu cant s·anamorada spanta.
E, donchs, si·m dolch, lo dolrre m'és degut
com veig amats menys de poder amar,
e lo grosser per apte veig passar:
Amor lo fa ésser no conegut.
E d'açò·m ve piadosa complanta
com desamor exorba ma ssenyora,
no conexent lo servent qui l'adora
ne vol penssar qual és s·amor ne quanta.
No com aquell qui son bé ha perdut,
metent a risch, si poria guanyar,
é, vós amant, que·m volguésseu amar
delliberat: no ssó·n amor vengut.
Tot nuu me trob, vestit de grossa manta;
ma voluntat Amor la té·n penyora,
e ço de que mon cor se adolora
és com no veu ma fretura qu·és tanta.
Tornada
Lir entre carts, ab milans caç la ganta
y ab lo branxet la lebre corredora:
assats al món cascuna vividora,
e mon pits flach lo passi de Rams canta.
|
Lo temps es tal que tot animal brut
Requir amor cascu trobant son par.
Lo cervo brau sent en lo bosch bramar,
E son fer bram per dolç cant es tengut;
Agrons et corbs han melodia tanta,
Que llur parell de tal cant s'enamora.
Lo rossinyol de tal cas s'entrenyora,
Si lo seu cant sa'namorada spanta.
E donchs sim dolch lo dolrem es degut,
Com veig amants menys de poder amar,
E lo grosser per apte veig passar;
Amor lo fa no esser conegut.
Et d'açom ve piadosa complanta,
Com desamor exerba ma senyora,
No coneixent al servent qui l'adora,
Ne vol pensar quina s'amor ne quanta.
.....
|
