Aquesta pàgina no necessita ser revisada.
Diàleg sentimental
—————
Devall d'un cirerer,
al temps de les cireres,
es veia el vell carrer
i les barques lleugeres.
Les naus lleugeres duien
l'oreig d'un vent suau;
amb elles s'en enduien
un tros de cel tot blau.
Al meu costat, l'amiga
de l'onejant cabell,
collia, sens fatiga,
el fruit dolç i vermell.
Ja en té les mans ben plenes,
que no n'hi caben mes;
s'en pot fer dues trenes
i un llaç que les lligués.
La tendra amiga riu
mateix que les cireres,
amb el seu llavi espriu
i amb ses dents joganeres
I rui de veure's presa
de mans, sense lligams:
no mes la fruita encesa
collida de tres rams.
Lavors, amb un gest fàcil
la tira cap al cel;
