Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/58

rit. Jo no tenía altre bistia dins s'estable; ¿es nada una pollina? Ydó es des cavall.
Es criats, com el veren tan encabotat, el dexaren anar.
Es mabonês aná també ben alertă á ferli cuantre.
La Reyna ho va sebre, y li mostra una bassa seca que hi havia allá aprop, y li diu:
—Anauhi ab una canyeta y una ginya, y feys com que pescar. El Rey, en anarsen á sa cassada, en passará, y vos dirá: ¿Qué feys? Y heu de dir: Pesch. ¿Que pescau? dirá ell. Sardines, heu de dir vos. ¿Quin possible es, dirá ell, sens aygo á sa bassa pescarhi sardines? Y vos heu de dir: Tant possible es, sense haverhi aygo, agafarhí sardines, com qu'un cavall fassa pollines.
Es mahonês seguí es consey de la Reyna.
Passá el Rey per devora sa bassa, el veu ab sa canyeta y sa ginya lo mateix d'un pescador qu'espera una gran pexetada, y li diu:
—¿Y ara que fas?
—Pesch.
—¿Que pescas?
—Sardines.
—¡De tros de banch! ¡No hi ha una gota d'aygo dins sa bassa, y hi vols agafar sardines! ¿quin possible es que n'agafes cap?
—Tant possible es, digué es mahonês, sensa haverhi aygo agafarhi sardines, com qu'un cavall fassa pollines.
El Rey va quedá tayat devant aquesta sortida y per desferse d'aquells trumfos, digué: