Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/62

—Senyor Rey, vametaquí. Vench á ferli á sebre que som un homo que m'anomên don Martin Tacón, que ab un golpe en mat cuatro y en balt ocho. —¿Aquesta m'es vera?
—Passa de vera.
—Idò á tu t'havia mester.
—Estich á son menar.
El Rey lo endemà dematí el crida, el fa berenar, y li diu.
—Hi ha un animalot com tres bous, que d'en tant en tant s'en entra dins la Ciutat, y no's pot dir sa destrossa que'm fa. No sé's conte de gent que'm mata cad'any. Tot es meu poder no ha bastat per llevarlo des mitx; y, des que som rey, m'hi pech. Tu ydò que éts tan valent, quedas encarregat de matarlo; ab so ben entès que, si á's vespre no l'has mort, te matarem á tu. Pren sa forsa que vulgues, y ja pots esser partit.
Vos assegur qu'en Tacó no'n tenía cap de riaya; però no s'atreví á recapitolar, per por de sa por.
Després de pensarhi be, s'esclamá:
—Morir per morir, m'estim mes provarme ab s'animal, y será lo que Deu voldrá.
Pren coranta soldats, y diu:
—En devant ses atxes, allá hont caplleva s'animalot tenim ses feynes.
—Hala ydò, digueren es soldats, y partiren.
P'es camí li contaren ses proeses de s'animal, que ab cada brúfol tomava un homo d'esquena; y, en estar cansat d'engolirse gent,