Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/91

totx cap d'aquestes enderies teues; però abans, passem sa ma dins s'esquena que no sé que hi tench.
Na Juanota la hi passa.
—¿Que hi has trobat? demana sa jaya.
—Poys y xinxes.
—Ydò poys y xinxes tendrás.
Esmussa de tot, na Juanota devant tals comandassions, agafa sa guinavetota, es garbellot y es budellots, y ja li ha estret, sense dir per amor de Deu sia ni ab Deu siau.
—Escolta, dona, diu sa jaya; axi meteix porías esser un poch mes considerada ab ses pressones. Escolta be aquesta comanda qu'ara't faré; p'es camí sentirás bramar un ase y cantar un gall. En cantar es gall, no't gires derrera; en bramar s'ase, giret.
Na Juanota pica de talons, mes alisa qu'un qu'ha venut á espera.
Camina caminarás, sent es gall cantar, y ella ben alerta á girarse derrera.
Mes envant sent bramar s'ase, se gira ben rebenta, y li sortí una cova d'ase en mitx des front.
Quant se va veure sa covota, tot d'una quedá de pedra, sense paraula. Llavò va rompre ab un raig de flastomíes; digué totes ses que li vengueren á sa boca; se tirá en terra; se bolcá una bona estona per dins sa pols; s'omplí sa cara d'unglades; s'arrabassava's cabeys. Prová d'arrabassarse sa covota, y estirava tan fort com poria; però no li pogué fer res. Va acabar per esclatar