en plors, y queda féta un mar de llágrimes. Jurá y perjurá que no tornaria á ca-seua mentres dugués aquell penjaroy á n'es front; però va venir es vespre, comensá á ferse fosch, li agafá por, y envestí cap a ca-seua.
Poreu fer contes que degué dir y que degué fer sa mare quant la seva veure devant, ab aquell crexull part demunt ses ceyes.
Totes dues cuydaren á tornar loques, y qui pagá la festa va esser na Catalineta. Com á lleones, s'hi abordaren, y li varen dar llenya fins que tengueren alê. La vestiren de quatre pelleringos, li passaren un dogal p'es coll y per sa cinta, y la fermaren devall sa pastera. Allá estava nit y día, fora de s'estona que l'amollavan per ferli fer ses feynes de la casa mes fexugues; y no mes arribava á quatre roagons que li tiravan; y havía de beure dins un cul de gerra, axó quant pensavan á abocarli aygo. No hi havia qui s'hi acostás ni li fes cap moxonía en no esser un canet que hi havia á la casa, que s'enfilava per ella, y li feya mil xicotines y afalagadures; y axò li valía moltes cosses y poch pa de na Juanota y de sa Mestra.
En aquell temps el Rey, qu'encara era fadrí, se cansa d'esserho; y va fer unes dictes que se faría un ball que duraría tres dies; que hi convidava totes ses atlotes des seu reynat; y volía que no hi fessen falta, á fi de que pogués triar sa mes guapa, sa que mes li agradaría, per casarse.
Es día qu'aquest ditxos ball comensá, gran era ca'l Rey, però tot se va omplir.
Vos assegur que n'hi havia d'atlotes per llarch.
Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/92
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
