Pàgina:Canigó (1901).djvu/161

quant vius encara anavan per la terra
als vicis y al error fent crua guerra,
ja s'unían ses ánimes en Ell.


Jau á sos peus, rebuig del negre abisme,
ferotge drach, lo drach del gentilisme;
á ofegar de ses ires los rebulls
dues áligues baixan á la terra,
y mentres una ab sos unglots l'aferra,
a colps de bech l'altra li lleva'ls ulls.


Ací'ls ensenya dos lleons que's baten,
y fers l'un sobre l'altre se rebaten:
un centauro, fugint, los tira un dart,
mes l'home, á qui de monstre la figura
donaren les passions, de tan impura
cadena sempre se deslliga tart.


Domant ja son cavall lo genet destre,
més enllá's veu de ses passions ja mestre;
vestit de cavaller ab los arreus,
á les feres indòmites s'atança,
y al apuntarlos la punyenta llança
amansides se postran á sos peus.


Davall de tot á Llucifer veu caure
del cel, á Adam del paradís, y ajaure
lo condemnat en llit de foch etern,