Pàgina:Canigó (1901).djvu/177

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

la goja de lanós

Adeu, terra cerdana,
mon paradís un día,
qué n'ets ¡ay! d'anyorívola per mi,
d'ençá que en ta Solana,
verger de l'amor mía,
tots los meus somnis esflorar vejí!


los pabordes de nuria y font-romeu

Se sent algú que plora
vers Font-romeu y Nuria,
de les alojes es l'esbart que açtora
nostra suau canturia.
Cantèm, cantèm, llur fosca nit declina
als raigs de vostra aurora,
¡oh Estrella matutina
de Nuria y Font-romeu!
siau vos la Regina
de nostre Pirineu.


chor de gojes

Anèmsen, Flordeneu; de fulla en fulla
vostra corona d'or se va desfent,