Aquesta pàgina ha estat revisada.
lo vol de nostres ilusions s'esbulla
com un esbart de papallons al vent.
Deixèm aqueixa cima sobirana,
y en alguna illa de la mar llunyana,
d'ahont deguerem segles há, sortir,
tot recordant la terra catalana
anèmsen á morir!
flordeneu
Fan anys, avuy mateix, en aquesta hora,
jo seya ací ab Gentil;
los besos de l'aurora
volavan per son front, com les abelles
pe'l front de les poncelles
que en sa brosta desclou l'alè d'abril.
Y avuy, á aquesta cima
que guarda la petjada de son peu,
ab quant mon cor estima
tinch de donar l'adeu!
Montanyes regalades
son les de Canigó;
per mi bé ho son estades,
mes ara no ho son, no!
les fades partint
Quant lo novembre esfulladíç s'acosta,
s'aplegan en la costa
