nest s'enfilá en aquesta trona natural y fixá en son auditori una mirada de bontat familiar. Els oients, els uns sentats, els altres mitj ajeguts damunt l'herba, esperaven en silenci. Els raigs derrers del sol ponent illuminaven l'escena ab una claror d'or esmortuida que no arrivava a penetrar dintre'ls brancatges de l'ombrivol boscatge d'arbres centenaris. Per l'altre costat se veia la Gran Cara de Pedra irradiant la mateixa solemnitat y la mateixa alegria que's desprenia d'aquell paratge.
Ernest començá a parlar, dient simplement al poble lo que hi havia en son cor y en sa ment. Y ses paraules tenien una gran virtut y un gran poder, car s'acordaven ab sos pensaments; y sos pensaments eren práctics y profons, car s'armonisaven ab la vida que ell sempre havia viscuda. No era solament un halé articulat lo que eixia dels llavis d'aquell orador; eren paraules de vida, y es que una vida de bones obres y de
Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/139
Aquesta pàgina ha estat revisada.
